dilluns, 30 de setembre del 2019

Contenidors de tot un poc

Estem espantats per l'emergència climàtica i la contaminació del nostre entorn, però no sé si de forma sincera o només de manera políticament correcta. Un veí de la plaça del Centenar de la Ploma de València s'acosta als contenidors que té a prop, al carrer del Cobert («Cobertiç» o «Cobertís», segons les plaques), i ho tira tot de braç al contenidor gris: residus, paper i cartó... No senc que tire vidre.

Com que no me s'ocorre dir-li res de viva veu em ve al cap que podria penjar un cartellet per allí damunt que diguera que els contenidors de plàstic i paper estan a menys de cent metres, al carer de Dalt; uns de vidre, a uns 150 metres, en la plaça de Mossén Sorell. El que no sé és quina moralitat deixar-li escrita, a més de les indicacions, per a que es puga memoritzar com a actitud quotidiana. Podria ser un gat i gosset envoltats de runa amb el lema «ells no ho farien».

diumenge, 29 de setembre del 2019

Cita dominical / 567: Aleksandr Gàlitx

Mirant els crims amb sarcasme.
La gent, indiferent, em perdonarà, / però jo no els perdonaré la indiferència.
Aleksandr Gàlitx, versos finals de «Засыпая и просыпаясь», a partir de la versió francesa d'Annie Epelboin i Assia Kovriguina en La littérature des ravins.

dissabte, 28 de setembre del 2019

Els braons

Ampliar el port de València o ampliar la V-21 carregant-se aixina els camps dels cultius de proximitat, continuar omplint les falses platges d'arena, anar en avió a conscienciar-se mirant els animalets dels parcs de Kènia... Tenim tot un repertori d'actuacions contradictòries amb la situació d'emergència climàtic que algun dia s'hauran de posar damunt la taula i caldrà vore qui guanya i qui perd en el mercat capitalista i com es conjuguen en el mercat democràtic els drets humans.

Veig guàrdies civils i policies amb bon braons de fer gimnàstica passejant els fills pel centre de València. Pel que llegim que passa diàriament a causa de les lleis que aproven els polítics i dels jutges que les apliquen, podem pensar que la protecció dels drets humans té menys valor que la necessitat de tindre bon braons per a pertànyer al cos que exercix la violència de l'estat democràtic.

divendres, 27 de setembre del 2019

Riqueses diferents

Els jóvens d'arreu han descobert l'emergència climàtica. Per sort, perquè els adults que els han precedit fins ara encara estan treballant pel creiximent infinit i la «creació» de riquesa.

De totes formes, com que no han cremat gomàtics ni contenidors, tal com acostumen a fer els seus predecessors en les reivindicacions socials i laborals, és possible que vullguen aigualir la importància del seu missatge i la seua preocupació. Espere que tampoc hagen encés bengales ni traques. La coherència i el medi ambient ho necessiten. El capitalisme no tant. No gens.

dijous, 26 de setembre del 2019

Treballen en això, però poquet

M'arriba una resposta del síndic de greuges a una queixa que vaig fer sobre els formularis que no tenen en valencià en l'Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl. La resposta, com dien, em deixa de pasta de moniato: ¡està en castellà! I la cosa és més sorprenent si pense que el subdirector va aconseguir el meu telèfon, no el personal sinó de la faena, i quasi em va dir en valencià una cosa de l'estil d'«estamos trabajando en ello» —com fea l'antic president espanyol Aznar amb accent americà— i que si volia res més, que li telefonara. S'ha lluït.

Li responc al síndic:

Una vegada més, agraïxc a la institució del Síndic de Greuges la diligència en la seua activitat.

Tal com el síndic mateix deu haver observat, la resposta del subdirector no respecta el protocol d'actuació marcat per la legislació lingüística vigent respecte a les comunicacions i procediments iniciats i mantinguts amb els ciutadans valencians, ja que respon en espanyol en lloc de respectar l'ús de la llengua oficial triada pel ciutadà.

Això provoca una nova infracció de les normes que regulen els usos lingüístics en els procediments administratius. En conseqüència, vist que només citen un decret del 2017, cosa que em fa pensar que no tenen en compte les dècades prèvies de regulacions valenciana, estatal i europea en matèria lingüística, i que tampoc el vicepresident segon i conseller Rubén Martínez ha detectat que s'estava produint una mala pràctica en la gestió lingüística, arribe a deduir que no fan servir ni tenen implantat cap protocol d'actuació que faça que l'activitat administrativa s'ajuste a la legislació vigent pel que fa a la gestió lingüística.

Espere que prengau les mesures adients per a fer que la Generalitat Valenciana resolga estes mancances i adopte les mesures disciplinàries corresponents per a corregir i renyar els càrrecs i funcionaris públics que discriminen lingüísticament els ciutadans valencians.

Amb estos entreteniments socials podem participar en la política pública. Si cal, treballem per la pau en el món, però també en valencià.

dimecres, 25 de setembre del 2019

L'aleta de ministre

Estic desconnectat uns dies de l'actualitat (catalana, valenciana i la resta) i em centre en mirar el paisatge amb arbres, pedres i rajoles de Sòria. En una taula veïna del restaurant un client fa broma sobre les seues possible aŀlèrgies: diu que en té a l'«aleta de ministro»... És molt tòpic fer broma sobre els polítics —que segur que se les mereixen quasi totes—. Em sembla que els fallers que fa esclatar una traca pel carrer i després no agranen les restes i el rastre que van deixant, també sabrien criticar els polítics, més encara i en millors condicions si sabérem acceptar que també hem de ser valorats, aconsellats i rectificats quan podem millorar qualsevol de les nostres activitats públiques.

Això no va aixina. Les carnisseres, els funcionaris i els perruquers massa sovint tenim molt a dir però no solem escoltar massa. És cert que hi ha més soroll que encert, però a la vora del Duero hi ha esquirols (Sciurus sp.), pit-rojos (Erithacus rubecula) i caragolets (Troglodytes troglodytes) ben desvergonyits i que pareix que confien molt en les persones de la rodalia. Per alguna raó atzarosa la gent encara deu ser pacífica i amable per ací. En general, vaja.

dimarts, 24 de setembre del 2019

La veritat amb torreznos

No sé què deuen pensar els sorians quan senten parlar en valencià en la seua petita ciutat castellanolleonesa. Costa d'evitar les idees que mos transmeten els mitjans i les actituds aïllades dels qui mos eduquen en l'esperit de «reconquista» encara ara, quan hauríem d'estar massa al cas d'eixes falòrnies historiogràfiques —Takse em comenta que ha mort Miguel Catalán, que estudiava «la mentira». Deu quedar molta faena pendent.

Prop del cementeri de Sòria, en una zona nova, hi ha la penya del Barça. Això sempre va bé, supose, encara que siga per a contrastar mitges veritats. No molt llunt, que ací tot està prou prop, hi ha la del Real Madrid.

dilluns, 23 de setembre del 2019

La vida dels protagonistes

Enganxe diverses notícies que el diari (Eldiario.es, 14.09.2019) em diu que tenen relació:

  • Theranos: cómo una joven emprendedora engañó a decenas de ricos con su «iPhone de la sangre»
  • Desmontando a Pau Garcia-Milà, la gran promesa del emprendimiento español
  • El 'Steve Jobs de Castellón' llena Barcelona de patinetes sin permiso de la ciudad: «No cumplen la ordenanza»
  • I sí que tenen relació: el sistema capitalista mal entés (deixem-ho aixina, en esta ocasió) que mos impregna, el neoliberalisme, la depredació econòmica i personal, l'egoisme, la supèrbia... Una bona ració de tot això embolicat en un poquet d'història, algunes anècdotes amb persones o mitjans coneguts, i el resultat de la lectura és quasi una noveŀla d'una part dels nostres dies com a societat.

    Espere que una alternativa a esta història simptomàtica agrupada siga el cas de Greta Thunberg —i algunes persones més, com ara Malala Yousafzai—. Ja està rebent i segur que tindrà encerts i errors, però no sembla que, com dia ma mare, vullga vendre duros a quatre pessetes. I tal com cantava el Llach, que no abaratixca el somni.

    diumenge, 22 de setembre del 2019

    Cita dominical / 566: Álex Grijelmo García

    Mirant la llengua de gairó.

    Em van semblar estranyes eixes mirades tan de tarús en un congrés seriós sobre la llengua. Vaig deduir que cap d'eixos intervinents ni tan sols havia fullejat la monumental Nueva gramática de les Acadèmies, que arreplega totes les varietats de l'idioma amb un formidable respecte i consideració per a cada varietat.

    Álex Grijelmo García, «Algunos bulos solemnes», El País, 07.04.2019.

    dissabte, 21 de setembre del 2019

    Aprofitament energètic

    Ahir reivindicaven no sé què i encenien llums de nit o cremaven bengales; hui van els fallers pel carrer tirant coets, demà es reivindicarà no sé què cremant qualsevol cosa que faça goig de vore... Tal com van les coses del clima i la contaminació mos ho hauríem de fer mirar. Segurament hauria de deixar de fer estos apunts, que són un malbaratament de recursos. No tant mentals com energètics.

    Senc un gos que lladra espantat per l'escama que armen els fallers. Energia vital perduda. Però Mario Bunge ha fet hui cent anys. Això energia ben aprofitada.

    divendres, 20 de setembre del 2019

    Humor franquista en Punxsutawney

    Estrany dia de la paella, que pareix rememorar allò de Punxsutawney del film aquell que tant va contribuir a confirmar que la pràctica trau els mestres, que dia ma mare. Era una dita popular sovint desmentida pels fets observats.

    L'humorista Arévalo apareix en À Punt i diu un despropòsit on relaciona el franquisme i l'homosexualitat... Dit aixina sembla un acudit, i el cas és que ho era, però dels seus, que fan més vergonya que gràcia. Li ha faltat dir que el dictador tampoc no va perseguir mai els botijosos, i haguera completat el seu repertori ideològic i humorístic en el nivell habitual.

    Diu que van una dona i un mariquita pel carrer i topen amb el cadàver de Franco. Va i l'aplaudixen per haver tingut tanta descendència amb un sol testicle. Arévalo ho sent i no li troba la gràcia. Això és. Hem de confiar en la biologia i que l'educació pública arribe a compensar i adreçar tants segles de discriminacions socials i culturals.

    dijous, 19 de setembre del 2019

    Millorant de programeta

    Perc quasi mitja vesprada provant programetes d'escriure en HTML. El que va funcionar ahir em sembla hui un massa limitat en molts aspectes. Al final arribe al TrebEdit de Joel Etetafia: suggerix codi i deixa vore tot el text en pantalla, coses bàsiques per a mi que els altres no feen. A més, escrius i emmagatzemes el text en el mòbil mateix, fora que la connexió es perga amb l'apunt per les tempestes digitals.

    A voltes convé anar fent provetes dins que trobes el producte que s'ajusta a les teues necessitats... I ara podem pensar que és una llàstima que no pugam fer sempre això, tant si es tracta de comprar uns auriculars que no et deixen traure del retractilat com d'unes eleccions espanyoles en què també pareix que t'hages d'engolir per a sopar la mateixa menja rància que et fea ois a l'hora de dinar.

    Almenys, de moment mos deixen fullejar els llibres. Arribrà el dia.

    dimecres, 18 de setembre del 2019

    El programeta va bé

    Per a intentar que no em torne a passar com ahir m'instaŀle un programa d'edició d'HTML en el mòbil: anWriter Free.

    Espere que aixina no me se perguen tan sovint les línies o els apunts sancers, com sol passar amb altres opcions comunes, com ara cometent la imprudència d'escriure en línia.

    Crec que hui no renegaré més de res. Diuen que encara queda un poc de marge abans que s'hagen de convocar les eleccions espanyoles i, innocentment, pense que és possible salvar l'estupidesa que pot desembocar en la repetició electoral. Ells diran, els polítics. Vist com ha anat el seguit de banalitats, mentires i errors, senbla clar que el vot ha patit una inflació de valor ideològic i, més encara, comptable. Seria preferible no haver sw de comprovar el valor negatiu de l'abstenció.

    El programeta ve bé. El sistema polític, en canvi, com tot un poc, contaminat per les presons polítiques, les migracions ofegades i les ideologies vaciŀlants dels interessos econòmics.

    dimarts, 17 de setembre del 2019

    La llengua que l'alcalde no entén

    Havia de fer un apunt sobre les limitacions lingüístiques de l'alcalde d'Oriola, però el Blogger s'ha carregat l'esborrany quan ja quasi ho tenia tot dit i sense acalorar -me per si sap sumar i restar o només dividir per zero.

    És l'alcalde elegit pels regidors. Ells deuen saber si els va bé. A mi no em va bé el Blogger: canvie de programa. Un alcalde que no entén el valencià: els seus votants sabran què volen per al seu poble. El 35℅ de la zona castellanoparlant entén molt bé el valencià. Ara saben que l'alcalde no és un d'ells. Una dada estadística aclarida i poca calor més. Jo l'entenc, no cal saber res per a ser alcalde, cal que et voten. Jo l'entenc, ell no m'entendria a mi. Cap novetat al nostre petit país valencià, més petit i ignorat.

    dilluns, 16 de setembre del 2019

    No l'usem a bastament

    Lligc que un historiador, David Garrido («Al meu país la pluja no sap ploure: els aiguats de 1475-1476» Diari La Veu, 15.09.2019), escriu amb intenció la frase següent: «Això ha estat sempre així, perquè els barrancs són barrancs, precisament, perquè hi corre l’aigua, quan hi corre, a bastament.» Coses que passen quan volem expressar més del que caldria.

    Com que és inusual, i precisament perquè sona massa bé i realment no sabem què vol dir eixa expressió, convé consultar els diccionaris si volem ser més precisos que doctes. El DNV diu que a bastament equival a 'en quantitat suficient'. Vaja, no pareix que fora això el que volia expressar l'autor. Diria que l'expressivitat de la llengua d'ús comuna és ben acolori i capaç d'explicar les avingudes exagerades, les «tafarraes» que comenta el mateix autor.

    En tot cas, com que tinc el vici de voler vore més del que toca, trobe que deu ser un mal afegit que patixen els parlants de llengües com la nostra, eixes llengües que no guanyen per a disgusts i van deixant un petit silenci mediterrani com qui sent ploure.

    diumenge, 15 de setembre del 2019

    Cita dominical / 565: Plácido Domingo Embil

    Mirant la indulgència amb l'abús.
    Reconec que les regles i valors pels quals som i hem de ser mesurats hui són molt diferents de com eren en el passat.
    Plácido Domingo Embil, fragment d'un comunicat fet públic pel tenor, El Periódico, 13.08.2019.

    dissabte, 14 de setembre del 2019

    Aparells del desfici

    Hui prove a escriure amb el Boox Note directament en la interfície de Blogger oberta en el Firefox. A més, en compte de l'escriptura en HTML esta volta utilitze la plantilla de redacció. La cosa no va mal, prou paregut al resultat d'ahir. Segurament, l'avantatge són les opcions que tė la plantilla del Blogger, poc més.

    Volia haver-li connectat el teclat del mòbil a través del Bluetooth, però no he sabut com. Llàstima que no sàpia predir la paraula que comence a teclejar, perquè el tecleig està molt aconseguit. Però em sembla que m'ha passat com sol passar en açò de la informàtica i la societat de consum: acaba d'aparéixer un Boox Max3 de 13,3 polzades que té unes quantes millores que no li arribaran al meu Note, com ara l'Android 9. Fa un poc de ràbia, però el mercat va aixina, aprofitant ànsies i desficis.

    divendres, 13 de setembre del 2019

    Tecles de proves

    Un poc cabut i un molt poc pràctic torne a intentar fer un apunt amb el Boox Note. Escric amb l'app Writer+, per anar provant. Per sort, té l'opció de teclat en català. A més, com que la sensibilitat de la pantalla és molt bona, és prou fàcil i àgil teclejar-hi amb dits. El mal és no disposar de teclat pensat per a escriure en HTML. O que els suggeriments lèxics no funcionen massa bé.

    Prove a eixir de la interfície del navegador i torne al Writer+. Amb un poc de patiment, per si no funcionava això de tindre dos programes oberts. Va bé. Em falta suggerir-los als d'Onyx que homologuen el seu Android en Google, perquè de moment no funcionen els programetes que voldria utilitzar també ací.

    Diu que tota l'aigua que mos atemoria que ploguera per ací hui, ha caigut en la mar. Allà on no hagen arribat les inundacions enguany poden respirar alleujats i continuar obrant cases en els barrancs o asfaltant les rambles. Anem provant.

    dijous, 12 de setembre del 2019

    Vacances sense alé

    Fent un poc de neteja, torcant per ací i per allà, apareix el meu antic monopatí blau translúcid Supa Skuda. No vaig ser mai un virtuós dels equilibris i les cabrioles, però vaig aprendre a desplaçar-me pel poble botant les voreres sense massa miraments i a bon ritme.

    Està quasi nou i em passa pel cap recuperar-lo per a moure'm per la ciutat. De moment, el torque i pegue uns quants bots. No sé com han anat enguany els ànims indepes, però espere que encara puguen fer uns quants volantins democràtics més reclamant el dret d'anar en monopatí, vist que ni els imperis ni els estats nacionalistes excloents, com ara l'espanyol postfranquista que encara mos hem d'engolir, no són cap panacea per a resoldre problemes ambientals, socials. Ni tan sols d'una Europa comuna.

    Almenys, amb un monopatí vell i reciclat pots botar voreres i circular amb el propi esforç ecològic. Hi ha pistes per a fer amistats, i és diferent acudir-hi impulsant-se amb la voluntat política de moure els peus que a colps de sentències que pengen del la weltanshaung d'un caudillo pròfug encara d'una pretesa història democràtica.

    Després de Chaves Nogales, Kertész. Vacances sense alé, però amb Bunge a prop.

    dimecres, 11 de setembre del 2019

    Torna-li amb paciència

    A pesar del que comentava ahir, em pega hui per fer-li un repasset al miniordinador Eee Pc de no recorde ara quin any que funciona amb Lubuntu 16.10. Tal com vaig pronosticar ahir, a pesar que l'ordinador respon i aŀlucine que es connecte a Internet, al poc es desconnecta del punt de connexió del mòbil, cosa que solucione reiniciant; després resulta que no reconeix el teclat físic correctament, però puc trobar en la xarxa (Roc Reguant) la solució: en un terminal execute «setxkbmap -layout "es"», i l'ordinador reconeix la ce trencada del teclat.

    En fi, que me se passa més d'una hora per a fer no res. Això sí, crec que he consolidat un poc més de la paciència que cal tindre amb estes coses. I espere que siga una virtut de la vida digital que pugam traslladar a la resta de la vida analògica.

    Connexte el Google Keep, escric estes línies i penge un apunt més de vacances. Ha plogut una miqueta.

    dimarts, 10 de setembre del 2019

    Codis de desconnexió

    Per a estos últims apunts utilitze un teclat Logitech Keys-To-Go que connecte per Bluetooth a la tauleta Fire, escric en l'aplicació Keep Notes i apegue el codi en la interfície dels blocs de Google, perquè l'aplicació Blogger per al mòbil fluixeja molt en moltes coses. No sé què més em falta provar, però sí que he trobat que, sabent un poc de codi HTML (per exemple, les cometes baixes: símbol & + laquo; i raquo;), esta combinació de maquinetes i programes resulta més ràpida i relaxada que posar en marxa el portàtil. En vacances, va bé trobar una manera de fer els apunts sense carregar les neurones amb les calfamentes de cap que quasi sempre provoquen els ordinadors, encara que siguen mini i vagen amb Lubuntu (com és el model que acabe de posar al dia este matí, per si de cas).

    S'acosta una depressió aïllada a nivells alts (DANA) per la mar; la vegem vindre i apartem algunes cadires del balcó. Mentres arriba, ha fet bon sol i he aprofitat per a fer el meu circuit de la muntanya: 14:31. Un temps semblant al de l'última volta, aixina que no sé si és que m'he embolicat amb el cronòmetre. Mire de desconnectar-me, però la visita de Chaves Nogales a l'Alemanya del 1933 no deixa de ressonar en l'actualitat.

    dilluns, 9 de setembre del 2019

    Les raons aprofitades

    És arriscat i insegur, però a voltes convé fer l'esforç de lligar els arguments que poden aparéixer en una mateixa pàgina de diari. No serà cap descobriment enlluernador, però sí que permet algun alleujament mental i, un poc, humorístic.

    En el diari El País d'ahir, Joaquín Estefanía («Teoría del gorrón») parlava de la teoria de l'aprofitat (el DNV proposa «gorrer» o «gorrista», que no havia sentit mai). La cosa és que diu:

    La teoria de l'aprofitat és una formulació que sosté que els actors racionals tendixen a abstindre's en l'acció coŀlectiva en la mesura en què pensen que uns altres faran la part que els toca per a aconseguir algun objectiu mutuament beneficiós.

    En la pàgina següent, Enric González («Resumen del siglo XXI»):

    Els nous dirigents populistes de hui ho tenen molt difícil per a superar aquella bola, plasmada fotogràficament en la reunió de les Açores que va congregar quatre polítics (el mateix Bush, el birtànic Tony Blair, l'espanyol José María Aznar i el portugués José Manuel Durão Barroso), tres dels quals semblava que sentien una atracció especial per la càmera. El que va procurar mantindre's fora de pla va demostrar ser hàbil: a diferència dels tres famosos farsants de la foto, Durão Barroso es va salvar de la crema i poc després va aconseguir ser president de la Comissió Europea. Va durar deu anys en el càrrec.

    Demostració de la teoria, que pot variar de nom i de circumstàncies. Tenim el consol, si més no, tal com diu Estefanía, que es tracta d'un «actor racional». Si no és que la racionalitat també s'ho ha de fer mirar.

    diumenge, 8 de setembre del 2019

    Cita dominical / 564: Agustín de Foxá Torroba

    Mirant el fanatisme espanyol.
    Allò era una demostració que en Espanya no hi havia creients i ateus, sinó catòlics i heretges. Una vegada més, en l'autèntica línia espanyola, darrere de la Creu estava el dimoni, però no el buit.
    Agustín de Foxá Torroba, Madrid, de corte a checa (1938; edició del 2009).

    dissabte, 7 de setembre del 2019

    Ara torne

    Fem una visita indesitjada en vacances a les oficines de l'ajuntament, a l'edifici de l'antiga tabacalera. No mos avança massa, però mos servix per a comprovar fins a quin punt continuen sense tindre clars els protocols d'actuació contra les discrminiacions injustes ni que hi ha algunes especificitats en això de les discriminacions que, si més no a València ciutat i al Pais Valencià, haurien de tindre un tractament específic i permanent: els cartells en paper informatius de circumstàncies diverses fets de manera casolana en les oficines mateix, no tenen versió en valencià. (I ara em tocarà enviar-li un avís al síndic de greuges, que per a això està.)

    Es suposa que governen els qui són sensibles davant estes qüestions. Però a més de practicar la simpatia passiva seria convenient que posaren en pràctica els mecanismes d'actuació habituals dels qui tenen finalitats polítiques de millora social. No tot és arribar i moldre, però tampoc hauria de ser arribar i endormiscar-se amb els perfums i les llagoteries que congrega el poder politic i administratiu.

    El cas és que, de funcionaris i funcionàries n'hi han de tots els colors i actituds. La cosa és deixar-los clar que l'administració ha de ser respectuosa amb els drets i llibertats, com ara els lingüístics i sexuals, dels ciutadans als quals servixen i que els paguen els sous. Segur que, si hi hagueren protocols d'actuació ben establits, no seria tan fàcils trobar-te'ls fent cartells sense versió en valencià. ¿Oi que ja no solen fumar els funcionaris en dels vàters?

    divendres, 6 de setembre del 2019

    A quatre passos

    En Cocentaina hi unes quantes coses a fer —a més dels dinars especials—. Pots allotjar-te en l'Hotel Anna, prop de l'entrada del poble venint del nord, que dona a la plaça de la Font i està propet de la biblioteca —i del centre del poble—. És el que vam fer un dia del mes d'agost, poc abans de fer vacances. Mos hi vam acostar en cotxe, encara que alguna volta hem vingut en tren.

    L'hotel no és excepcional —podria ser-ho amb uns quants retocs—, però és prou còmode per a un o dos dies. Al matí, al bar tens ocasió de sentir les converses del veïnat, i això sempre et dona un poc d'eixa informació sociolingüística amb què mos entretenim, com ara eixa xica immigrant (no sé d'a on) que parla en valencià i la seua companya valenciana que li parla en castellà.

    Vam aprofitar per a pegar-li una volta al poble i, com que era dia de faena, vam entrar en la Cooperativa Agrícola Catòlica, on vam trobar quasi de tot i també algunes coses que hem trobat que tenen una qualitat més bona que les que solem trobar als súpers de València (preus per kilo o per litre):

  • Ammetles crues sense pelar (10,80)
  • Mel crua de romer Moncabrer (10,50)
  • Mel crua de flor de taronger Moncabrer (9,15)
  • Oli El Comtat Coupage Agroecològic (8,70)
  • Oli El Comtat Blanqueta (4,60)
  • Oli El Comtat Alfafarenca (4,60)
  • Takse està entusiasmada amb les ammetles. La resta, a quatre passos de casa i quasi sense buscar-ho. Hi ha qui s'interessa per l'arquitectura, per la gastronomia, pels productes de la contornada o per pegar una volta per la muntanya.

    dijous, 5 de setembre del 2019

    El corpus i el nomenclàtor

    Mirant el Corpus toponímic valencià (ctv) de l'avl en línia et pots arribar a pensar una cosa, però en realitat, d'acord amb una resposta de la mateixa acadèmia, la realitat és una altra. La informació del web no està actualitzada, sinó que correspon a la informació recollida fins a l'any 2009, que és quan es va fer la publicació en paper. El web no ho diu, tot i que hi ha la indicació «© AVL 2019». Convindria que el web del CTV no indicara només «© AVL 2019» sinó també la data en què s'haja fet pública la informació del web del CTV.

    Com que el web indica la data del 2019 i no dona cap altra indicació, permet arribar a falses incoherències o errors en la informació. Per exemple, jo no acabava d'entendre per què «Cúper» l'escrivien «Cuiper». Una companya de l'acadèmia m'ha contestat i ara ja sé que sí que és «Cúper» oficialment i que podem trobar la informació toponímica posada al dia en el Nomenclàtor toponímic valencià (ntv).

    Crec que la indicació que la informació no està actualitzada, o la indicació de la data de l'última posada al dia evitaria eixes confusions. A més, l'acadèmia hauria d'incloure un enllaç entre el CTV i l'NTV. Caldria indicar públicament en el CTV que l'NTV és l'espai on trobarem més informació i, sobretot, posada al dia.

    Espere que atenguen estos petits detalls que els he assenyalat i que continuen ampliant i millorant la faena que estan fent.