diumenge, 31 d’agost del 2014

Cita dominical / 303: Javier Moreno Luzón

Lluny de desaparéixer, les pràctiques clientelars que usaren amb destresa els vells cacics s'han adaptat a noves circumståncies i continuen ahí, embolicades en reivindicacions corporatives o identitàries.

Javier Moreno Luzón, «La caída de los viejos caciques», El País, 29.08.2014.

Sinera

En la posada de Sigüença, una parella amb xiquet d'Arenys de Mar. Mos sent parlar i no pot reprimir-se uns minuts més la pregunta. Per un moment sembla que trobe normal que sigam «de València». I a mi que no m'ho sembla gens. Si n'era.

divendres, 29 d’agost del 2014

Sigüenza

En Sigüenza tastem un vi negre que fan en Cogolludo, Finca Río Negro, del 2010. Està bé, sense més, sense sorpreses. La ciutat, menuda, sí que en té, com la catedral i el Doncel, i un bon munt de rutea per a fer a peu. Uns quants Pica pica mos acomiaden vora la muralla romànica.

dijous, 28 d’agost del 2014

A la travessa

La travessa d'Aranda de Duero a Sigüença té uns quants canvis de vegetació i de fauna ben interessants, més encara per a ornitòlegs frustrats com jo. Ara, destaquen per sorpresa les salines d'Imón, en funcionament des del segle XI i ara somortes. Voltors, falcons i aligots.

dimecres, 27 d’agost del 2014

Roures

Després dels cellers de Portia d'ahir, la visita de hui a Protos s'ha quedat sense màgia ni encantament. Un poc de publicitat, un poc d'història, un passeig interessant i ben fresc pels soterranis amb les explicacions tècniques de la guia i un tast amb sorpresa: mos han regalat la copa. El record serà intens, això sí, com l'olor del roure de les bótes amagades dins de la muntanya de Peñafiel.

Corder de llet

Els palputs mos han guiat entre les savines i les carrasques en Fuentelcésped. El recorregut està més oblidat que descuidat. Puga ser que fóra millor agarrar-se la pau provisional de Gaza amb més distància, amb desatenció, amb menys trets a l'aire que també maten, la felicitat i les persones. En els cellers de Portia tastem el corder de llet i un vi jove. Una pau amb vistes també per sorpresa.

dilluns, 25 d’agost del 2014

Vacances entre vins

Segons com, hi ha massa gent en el món que no fa vacances, que no té ocasió de viure la faula d'una felicitat impossible. Els cellers antics d'Aranda de Duero són freds i humits, unes vacances enmig de la calina.

diumenge, 24 d’agost del 2014

Cita domincal / 302: Alberto Manguel

Mirant els llibres.
Cap maledicció sembla dissuadir els lectors que, com amants embogits, estan decidits a fer seu un llibre determinat.
Alberto Manguel, A History of Reading, (1996), a partir de la traducció de José Luis López Muñoz (1998).

dissabte, 23 d’agost del 2014

Agur

A la banda nord de Sòria em sentit valencians i catalans. Però es veu que tenen encara més relació amb els bascos. Ahir enterraven en Vinuesa una dona que havia mort en Sant Sebastià, hui la cambrera del San Martín de Molinos de Duero li responia <<agur>> a una clienta amb molta naturalitat. Tant de bo.

divendres, 22 d’agost del 2014

Pins i alfàbregues

I Boletus edulis, que ací en diuen miguel. Ah, i la plaça major de Vinuesa, que és la del rei <<Juan Carlos I>>, és també la de la desmemòria històrica, amb l'àguila feixista i la placa dels seus morts. La fusta de la rancúnia encara fa estelles.

dijous, 21 d’agost del 2014

Sòria

Molinos de Duero, enmig d'eixa Castella mitificada durant l'adolescència de lectures que formaven l'espíritu nacional, fresqueta nocturna i varietat d'accents d'estiu. Silentium, un vi de la zona.

dimecres, 20 d’agost del 2014

Verge d'alçada

Els periodistes necessiten poca espenta per a deixar-se anar. En la crònica de la final de salt d'alçada dels campionats europeus de Zuric, segons Carlos Arribas: «la russa Maria Kuchina, de 21 anys, arriba verge a eixa alçada». Tot comença perquè Ramón Cid, el seleccionador diu que Ruth Beitia era la «la bona» i que ara ha aprés a ser «la cabrona, la malvada», la que «assassina»... No, no calia que el periodista agafara el testimoni del destrellat guerriller i que hi afegira de la collita del masclisme de guàrdia.

dimarts, 19 d’agost del 2014

Trànsit lingüístic

En la Prefectura de Trànsit de València diu que han modernitzat el programa informàtic i ja poden posar els accents en valencià. No sé si fa molt o poc, però el que sembla és que hi deu haver poca demanda d'accentuar «Àngel», perquè la xica anava a provar amb el meu nom, a vore si funcionava. Una companya no sabia que això era possible. El programa ha funcionat i ara ja tinc el nom i l'accent tal com vaig decidir tindre'l fa una trentena d'anys. Algunes igualtats diferents, com ara no tindre el nom en castellà, semblen una cabuderia infantil. A voltes somriuen.

dilluns, 18 d’agost del 2014

Cactus nacionalista

Els de Citroën m'envien una enquesta en castellà, a pesar que en les dades que tenen de mi vaig indicar que la meua preferència lingüística era el català. Entre les respostes els insistixc en la seua mancança en eixe sentit. Si tots els clients valencians ho tingueren en compte i ho indicaren, supose que la marca aplicaria amb més eficàcia que fins ara una gestió lingüística més correcta i respectable. Sí, el Cactus va molt bé, és molt bonic, consumix poc i té emissions molt baixes, però hauria de tindre versió en català per a la interfície de la pantalleta que tot ho controla i per a tota la documentació del cotxe i de l'empresa. A estes altures, si no en té, és per desídia; o per un nacionalisme lingüístic realment tronat... Si fa no fa, com tots els nacionalismes, és clar, automobilístics o futbolers.

diumenge, 17 d’agost del 2014

Cita dominical / 301: Eduardo Haro Tecglen

Mirant les castes.
Si tots som hòmens, i atés que la major part dels pactes de drets de l'home exclouen la participació divinal, pel que sembla hi ha uns hòmens més hòmens, una casta superior. ¿Qui són eixos éssers de qui esperem el favor de poder exercir allò que en principi era la facultat natural de complir els fins de la nostra vida?
Eduardo Haro Tecglen, «Un frustració: los derechos humanos» (1969), en El ensayo español. 5. Los contemporáneos, edició de Jordi Gracia.

dissabte, 16 d’agost del 2014

Pugué ser

El govern del Partit Popular d'Alberto Fabra va eliminar fa uns mesos la televisió pública valenciana. A més, permet que les televisions privades incomplixquen la regulació de la tdt i, per tant, no hi ha pràcticament emissió en valencià. Congruentment amb la pràctica hipòcrita, les subvencions públiques de les produccions audiovisuals continuen demanant que hi haja una versió en valencià del producte. És clar, per al museu del país que pugué ser i per a poc més que fer excursions amb els xiquets per a mostrar-los-el. Senc publicitat en valencià de Ràdio Pego i Ràdio Alzira. Per fer i possible, tan bon punt canviem de caminal.

divendres, 15 d’agost del 2014

Pelicans d'estiu

L'informe pelicà (The pelican brief) és una d'eixes peŀlícules que tinc presents quan pense en les relacions de la política amb els negocis i el periodisme. Segurament n'hi han moltes més que ho analitzen amb més detall i més profundament, començant per Citizen Kane, passant per Being there, All the president's men o Good night, and good luck, però la de Pakula amb Julia Roberts i Denzel Washington és de l'any 1993 i em va colpir, perquè la vaig vore al poc d'entrar en contacte amb el món de l'administració pública. Ara estos pelicans em fan pensar en les vacances que acabe de començar, amb Guerra i pau a terços i un fum impossible de somnis que només es compliran, això, en somnis. Almenys els somnis.

dijous, 14 d’agost del 2014

Ells mateixos

Segons un tòpic que repetixen els periodistes tirant a reaccionaris, és un mèrit que algú haja «començat de baix», que s'haja «fet a ell mateix», sempre oblidant que cal valorar què ha fet eixa persona no «amb ell mateix», sinó amb la societat. Perquè hi ha persones que comencen de baix, que es fan a ells mateixos i que ho fan sense ànim de depredació, combinant el benefici personal amb l'interés social. Pel que sembla, Arturo Fernández, l'empresari madrileny, que ara tanca empreses, que abans pagava en negre, que ara deixa deutes a tort i a dret, que abans es fea «a ell mateix» gràcies a les amistats polítiques, és un bon cas per al cabàs dels que es fan a ells mateixos en perjudici de la resta.

dimecres, 13 d’agost del 2014

Bons comunicant

El servei de premsa del club de futbol Vila-real —de moment és Villarreal, només en castellà— es veu que treballa amb agilitat. Els he escrit este matí per a esmenar-los un detallet del web en valencià (i més idiomes) que mantenen i al llarg del matí m'han agraït el missatge i han posat remei a l'errada que els he comentat (un simple canvi de «part mèdic» per «comunicat mèdic»). No tan sols han fet un web que sembla ben fet, atractiu, sinó que, en este cas almenys, hi posen una faena àgil i efectiva. I em puc posar a exagerar moltíssim, perquè no és gens habitual per a mi topar en estes qüestions amb persones que responguen. A més, és cert, a mi també m'agradava Riquelme.

Vaja, m'unfle pensant en això i me s'emporta l'aire (en contra) pel riu: 6:41 + 6:21.

dimarts, 12 d’agost del 2014

Basca climàtica

La basca que fa enguany crec que fa anys que no l'havia sentida. Deu ser cosa de les retallades, que mos retallen fins i tot la frescoreta de l'aire quan el sol es pon. La causa deu tindre relació amb la sensibilitat ambiental dels governants del pp, que després la infracció pirotècnica delictiva de l'alcalde de Cullera —del pp, ben adientment—, que va cremar un tros de montanya del poble, han decidit que canviaran la llei per a emparar legalment eixos focs d'artifici. I l'incendi subsegüent, és clar, que en ser un incendi legal es veu que és d'un foc que no crema. Fins i tot deu refrescar, vaja.

dilluns, 11 d’agost del 2014

El salt a traïció

Molts dels documents que arriben en castellà al servei de publicacions de les Corts són peculiars, no tant perquè estiguen en valencià —que si els ho demanaren i els fera gràcia, els farien en persa—, sinó perquè són la traducció al valencià d'un document escrit en castellà. Vet ací el milacre permanent en què s'ha convertit el programa de traducció Salt: convertix l'aigua en ¡aigua de València!, però d'eixa que fan en alguns llocs amb taronges passades i alcohol de garrafó. I la faena que cal fer ara —en diuen enginyeria inversa, els informàtics— és destil·lar una versió en castellà, que mirant la traducció que t'ha arribat quasi pots fer una clonació inversa, anant de la còpia maldestra a l'original ple de llenguatge jurídic o administratiu premeditadament embolicat, d'errors sintàctics provocats per la desídia burocràtica i de mal gust estilístic en general. Els «traïdors», en este cas, no són precisament els traductors.

diumenge, 10 d’agost del 2014

Cita dominical / 300: Manuel Valls i Galfetti

Mirant el primer ministre francés.
Vaig nàixer en Barcelona, encara que sempre he vixcut en França. La meua llengua materna i paterna és el català. Després, l'espanyol i l'italià. Vaig aprendre francés gràcies als meus pares i a l'escola republicana. Em vaig naturalitzar francés als vint anys.
Manuel Valls i Galfetti, segons diu en l'entrevista que li fan Carlos Yárnoz i Gabriela Cañas, El País, 23.07.2014.

dissabte, 9 d’agost del 2014

Constants i variables

Amb la nota d'ahir em vaig quedar a gust. Però hui he tornat a tindre una pujada de sentiment en llegir els elogis que George Clooney fa de Kirk Douglas per la seua actitud davant el maccarthysme americà dels anys cinquanta i sixanta, que va fer trontollar amb el film Espartaco, quan hi va incloure el nom del guionista Dalton Trumbo, empresonat i represaliat políticament i socialment. Encara n'hem d'aprendre molt de la democràcia, i ara mos toca refer-mos ací de la caiguda de l'home d'una peça que era Jordi Pujol i Soley. L'article de Clooney comença (El País, 08.08.2014): «Es pot dit que hi ha una constant que definix la naturalesa d'una persona. No s'aprecia en com actua quan les coses són fàcils, sinó en com es comporta eixa persona quan la situació és complicada.» Hi ha constants i variables.

divendres, 8 d’agost del 2014

El gas mental

Hitler no fumava (vegeu què en diu Abel Mariné Font en l'Avui), de la qual cosa es conclou que els que no fumen són nazis. Au, ja podem analitzar el món amb eixe instrument analític de primera línia. Si Hitler, que no fumava, haguera acabat amb tots els jueus, ara l'exèrcit israelià no estaria massacrant els habitants de Gaza. I els substituts dels israelians, és possible que fumaren, però no serien jueus, amb la qual cosa s'haguera completat l'obra dels reis «catòlics» de Castella i Aragó que van expulsar els jueus en el segle xv. ¿Gaetano Mosca va descriure la classe política? ¿Fumava Gaetano Mosca? ¿Fumava Pablo Iglesias, el fundador del psoe? ¿Fuma Pablo Iglesias, el fundador de Podem? Amb reflexions d'eixes, no estem renovant la política, que d'eixos pensament en va ben tapida, però es veu que hi ha qui aconseguix calmar-se davant el caos que els sembla el món. Això, que s'adorguen.

dijous, 7 d’agost del 2014

Fets puntualment globals

Dijous altra volta, i este estiu, en lloc de paella o de llentilles, com es veu que fan per ahí, me'n vaig a córrer al riu: 6:28 + 6:20. Pas a pas, camallada a camallada, anem torejant la calor i millorant. Unes turistes —¿americanes?— prenen el sol en la gespa com si estigueren en la plaja, la parella d'esforçats torna del seu recorregut de fons, passejants a peu i en bici. A pesar de l'hora, poc abans de les quatre, i de la calina, hi ha vida pel riu.

Quant torne, em refresque responent els escrits de l'Ajuntament d'Elx arran de la meua queixa al síndic sobre el web de Pimesa:

No puc dubtar de les intencions i dels «compromisos» per al futur a què al·ludixen l'empresa municipal i l'Ajuntament d'Elx, així que continuaré remetent-me al fet que el web de Pimesa no té versió en valencià i eixa mancança no és cap fet puntual, perquè correspon al disseny global del web, que no ha respectat les seues obligacions lingüístiques, no tan sols derivades de normes municipals, sinó de normes europees, estatals i autonòmiques des de fa vora trenta anys.

Dia que era un fet puntual i que ho resoldran abans que s'acabe el 2014. Vorem.

dimecres, 6 d’agost del 2014

Absència futura

He de recordar que vullc reconvertir la meua subscripció al setmanari Presència en alguna altra cosa. Amb tot, entre en el web d'El Punt - Avui i me se fa quasi insondable gestionar la meua subscripció. Tenen molt a millorar en això de la xarxa. Al final supose que ho faré a través del correu electrònic i anuŀlant la domiciliació bancària.

Des que va canviar el format del paper, abans fins i tot, quan va eliminar les seccions que més m'interessaven quan tenia el format de revista, ha deixat de tindre massa sentit per a mi. A voltes ni tan sols la fullege ja. Per contra, abans sabia que tenia pendent la lectura de l'article de Joan-Lluís Lluís, i sempre en llegia uns quants més de la resta de coŀlaboradors. I un dia, sense cap avís, la revista es va fondre i em va deixar fora. A pesar d'això he aguantat més d'un any, però ja n'hi ha prou, que el munt de paper me se fa muntanya.

dimarts, 5 d’agost del 2014

Retratats en crisi

Diu que del 2005 al 2010 la quantitat de persones al País Valencià que entenia la llengua va baixar vora cinc punts, del 73,3 % al 68,8 %. Un punt per any, vaja. N'han passat quatre i ara, a més, ni tan sols existix la televisió pública en valencià (ni rtvv ni tv3). La cosa promet que anirà a pitjor, doncs, i amb eixa crisi que l'excusa perfecta per a eliminar el que els sembla prescindible als qui se'n beneficien, doncs, més encara. Ah, la mitjana d'edat dels funcionaris de la Generalitat valenciana sembla que voreja la cinquantena. I els votants de Podem disminuïxen segons augmenta l'edat, i de manera accentuada cap a la cinquantena. Com que els funcionaris tenen els certificats de la junta, doncs, ¿quin retrat mos ix?

dilluns, 4 d’agost del 2014

Kompromiss

En el document escriuen "Eduardo Merelló", però el personatge que dóna nom a un institut de Sagunt no du accent en la o final: ha de ser Merello. Casualment, mirant d'assegurar-me'n, em lligc una petita biografia de María Moliner, un exemple de persona faenera en estes coses de l'ornitologia lingüística —sí, les paraules tenen molta tirada a volar—. Deu ser la calor, que mos reblanix el cervell i a voltes l'estat d'ànim, perquè amb un sentiment a vora del llagrimal em deixe sonant de fons una entrevista amb la cantant suecoiraniana Laleh Pourkarim —no, no entenc el suec—, que ja fa un temps que mos acompanya musicalment. Senc que diu «kompromiss» i, salvant el possible fals amic, deu anar per ahí la cosa.

diumenge, 3 d’agost del 2014

Cita dominical / 299: Jorge Wagensberg

Mirant la qualitat.
Què és quantitat? Què és qualitat? L'equació quantitat més qualitat igual a constant no pot ser un ancestral i monumental malentès? No sols em penso que ho és, també em penso, encara que soni xocant, que la qualitat és en general la millor estratègia per aconseguir quantitat.
Jorge Wagensberg, «Quanlitat vs quantitat», Mètode, núm. 82, 2014.

dissabte, 2 d’agost del 2014

Lletra a lletra

Aixina estic llegint i escrivint ja, ara que quasi s'ha fet fosc. El diari i un quants articles de la revista Mètode, i quasi no queda temps ni bateria per a res més.

divendres, 1 d’agost del 2014

El balanç de l'ostatge

Continuant amb l'estat de xoc en què mos hem quedat alguns dels que quasi que mos vam educar vegent la tv3, repassant l'entrevista que Jordi Évole li feu a Pujol i Soley, arribes a donar uns sentits bastant diferents tant a les paraules com als gests i a les interjeccions de l'antic president simbolitzat. No el podien temptar, els seus fills tenien problemes, no l'afectava la crisi, sempre n'hi ha corrupció... Uf, resulta que era un ostatge del poder central espanyol, que aconseguia, però que sobretot «els garantia» una Catalunya «nacionalista» i no un país lliure, transparent i independent que decidix sobre el seu temps. Ara s'han de repassar els balanços de tantes coses. I les balances on les pesem.