A pesar de l'embolic que és intentar posar una queixa davant de l'Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat valenciana —no és tan embolicat com davant l'INSS, però ho estan intentant—, creme els últims minuts del dia de faena explicant-los que l'Institut Cartogràfic Valencià té clar el nom, però no la llengua en què ha de respondre els missatge de qui els escriu en valencià: m'han respost en castellà.
I per un altre costat insistixc a demanar-li al Síndic de Greuges valencià una cosa que ja vaig demanar el dia 11 de juny passat: que la conselleria li està prenent el pèl —a mi i a la ciutadania valenciana en general, també—. Ho fea fa més de tres mesos i ho continua fent. Espere que a la segona la sindicatura prenga un poc d'interés pels drets lingüístics dels valencianoparlants.
Parlat d'això de la discriminació pel que fa a l'ús del valencià, en l'informe del 2020 del síndic, 🔗 de les 56 queixes iniciades, en ressalta només dos: són sobre l'incompliment de l'administració pública de l'ús del castellà. Supose que el síndic ha ponderat la utilitat de simular un possible símptoma de «normalitat» pel que fa a l'ús del valencià: ara els discriminats són els qui reclamen l'ús del castellà, ¿oi? Deu ser cosa de la simbolització compensatòria.
Mirant més amunt, veig que l'informe del Síndic de Greuges català 🔗 estudia «la vulneració del dret a rebre l'ensenyament universitari en català a les universitats catalanes». ¡I ho fa d'ofici! No pareix que al síndic valencià tinga «ofici» per això.