Retall no procedent

Tinc damunt la taula un retall de diari des de fa ja massa dies. Me s'estan acumulant els retalls en una zona no prevista. N'he de dir «retalls no procedents», que és com diu Takse que cal qualificar les plantes i brosses que creixen als camps i als jardins contra la nostra voluntat i que solem birbar amb mentalitat mercantilista. En lloc de «mala herba», planta no procedent.

El retall és de María Antonia Sánchez-Vallejo («Historia o mitología», El País, 27.06.2020):

Vandalitzar un bust de l'escriptor espanyol per racista seria com acusar de violència de gènere Tolstoi per espentar a les vies Anna Karènina.

Justet la vespra de fer el retall havia estat xarrant sobre el feminisme —fins i tot em va comentar el cas de Phyllis Schlafly— i altres ideologies amb una xica —la filla d'una amiga— que tenia previst començar la noveŀla. Vaig encerclar el fragment i vaig deixar la pàgina damunt de la taula, en un muntonet que em rosega un poc la consciència que vaja creixent ara que acabava de fer un buit després de llevar una vella impressora que fea més nosa que una brossa en l'ull.

Hui m'ha dit que ha començat a llegir el llibre, ai, en castellà —bé, jo la vaig llegir en francés, vaja—. M'ha mostrat com ha quedat la frase inicial en la seua edició. Vorem si el bust de Tolstoi acaba condemnat o salvat.