Acabe les Meditacions en el desert d'Agustí Calvet, Gaziel,. De tant en tant hi ha alguna persona que em demana rebre el missatge sobre les novetats de les fitxes (que inclouen també novetats en el dtl i el Multicerca). Envie el missatge una volta al mes, perquè no vullc ser carregós ni marejador amb això d'incitar a la revisió de qüestions normatives o sociolingüístiques. Sé que sense que mo n'adonem mo s'ompli la bústia virtual, i encara que no deixe més rastre que el cibernètic, provoca un poc d'estrés virtual per la facilitat amb què l'espai que ocupem en la xarxa també acaba reflectint la nostra (in)capacitat d'acudir a tots els fronts que mos criden o als que pretenem arribar.
Tanque les meditacions de Gaziel, un repàs personal perspicaç i dolgut a una època trista de la nostra història, 1946-1953, i m'arriba un missatge que em demana que esborre la persona receptora de la informació mensual sobre les novetats. Complixc i l'esborre de la llista de correu. Segur que hauré d'anar birbant eixe camp més sovint, a mesura que les meues «cabòries» vagen aconseguint l'audiència que es mereixen, fins a arribar a deixar-les en un desert virtual perdut en la memòria electrònica de l'univers. No confie en cap persistència ni interés atzarós per estes empremtes arenoses a la vora d'un mar elèctric que en qualsevol moment enviarà una agona d'oblit sobre este castellet d'arena meditant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada