La força de la debilitat

Una xiqueta de setze anys (filla d'una amiga), lectora àvida de temes diversos i disciplines variades, em comenta que després d'acabar El segon sexe de Simone de Beauvoir —l'ha omplit de notes i marques per a repassar posteriorment conceptes i idees per al futur—, està passant-s'ho molt bé vegent els continguts de la feminista francesa plasmats en una novel·la de George Simenon (ara no recorde quina de totes: només sé que no era de Maigret). La literatura aporta context per a un món que no acabem mai d'interpretar.

Pareix que això de buscar la coherència o les discordances per a arribar a algun lloc millor és una tasca que molts «adults» van abandonar fa anys. Lligc un article del diari El País que afigc com a nota i marca d'idees i conceptes que hauríem de tindre en compte en el futur:

No hi ha una força que mos represente, estem dividits: feminisme, ecologia, política. Això mos lleva força, però també fa que siga més difícil combatre-mos. Si tallen una branca, en creixeran dos noves.

Paraules d'Olga Misik, segons la periodista María R. Sahuquillo en «Jóvenes de la era Putin que se rebelan contra el líder». Hi ha qui mira d'entendre la força de les debilitats.