dissabte, 21 d’agost del 2010

Els fulletons feliços

Arbres carcaixentins feliços

La connexió a Internet a través d'Ubuntu amb el Toshiba G450 és misteriosa i maniosa. És a dir, encara no he acabat d'entendre quines són les tecles que he tocar per a que tot funcione com cal. A voltes va, a voltes no va. Paciència i, com a últim recurs, me'n vaig al Windows.

Per sort, durant eixos moments que m'ha funcionat com cal, he descarregat dos versions anglesa i francesa d'Anna Karènina de Lev Tolstoi, per comparar-les amb les versions castellanes que tinc, entre les quals, una edició en paper de 1961 de l'editorial Mateu, que té una «versió» d'un tal Vicente Santiago. Diu «versió» i no «traducció». No sé si és per això que en la primera i famosa frase de la noveŀla no apareix cap referència a les famílies, sinó més o menys —no la tinc ara davant i no ho vaig anotar—:
Todas las felicidades se parecen; en cambio, los infortunios tienen cada uno su fisonomía particular.
Eix aspecte concorda amb una de les versions franceses que he trobat. Llavors, si mirem la versió russa:
Все счастливые семьи похожи друг на друга, каждая несчастливая семья несчастлива по-своему.
Podem vore que sí que cal esmentar les famílies (tal com m'assenyala Taksenet: «семьи»). Segons el Nicetranslator, en català seria:
Totes les famílies felices s'assemblen entre si, cada família infeliç és infeliç a la seva manera.
Eixa versió catalana és una traducció literal del resultat castellà. Seguint l'italià tindríem un altre resultat (i uns altres):
Tutte le famiglie felici si assomigliano, ogni famiglia infelice è infelice a modo suo.
Pel que he tastat en castellà, el fulletó sembla interessant, així que, posats a llegir una traducció, continuaré en francés, per practicar i per descansar del Borís Pilniak que, certament, només continue llegint per marcar els aspectes que em semblen curiosos de la traducció d'Andreu Nin, que n'hi han un grapat. Uf, s'acaba l'estiu i no he pogut avançar gens en les quatre coses que volia resoldre. Sort que almenys un dia he bussejat una mica.

Comença la traducció al francés de la princesa Irène Paskiévitch:
Tous les bonheurs se ressemblent, mais chaque infortune a sa physionomie particulière.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada