¿«Estatal» no és de tots?

Hem vist molta retòrica de fiscals, jutges, polítics i opinadors diversos sobre el fet que Catalunya és Espanya i que el govern català i els Mossos d'Esquadra formen part de l'estructura de l'estat espanyol. Molta retòrica, molta demagògia i molt que s'enrecorden de Santa Bàrbara només quan trona.

Demane en les Corts Valencianes que la institució incloga una clàusula lingüística en les comandes que fa per tal que els arriben els productes adequadament normalitzats per a complir els deures lingüístics de la institució en valencià i en espanyol. En concret, es tractava d'uns cartells d'instruccions per a la prevenció dels contagis per coronavirus que han arribat només en castellà. L'excusa que m'han donat és: «L'empresa és estatal, fa els mateixos cartells per a tota Espanya i simplement ha afegit el nostre logo.»

Per tant, en contra del que es podria pensar en un estat que té diverses llengües oficials, en lloc de pressuposar que una empresa «estatal» (no sé si pública o privada) ha de treballar i donar servei, si més no, en totes les llengües oficials, alguns veuen normal i comprensible que només faça la faena en castellà (i no m'estranyaria que també l'hagueren feta en anglés i alemany).

Actuacions i presumpcions aixina mostren la falsedat de tota la retòrica i perversió de les normes «estatals»: no són «estatals» són «nacionalistes», però no nacionalistes d'una improbable nació espanyola, sinó dels «nacionals» predemocràtics que encara cuegen.

A pesar d'això, espere que ningú pressupose encara que l'article 14 de la Constitució espanyola quan diu: «els espanyols són iguals davant la llei», està referint-se només als hòmens, ja que no parla de totes les persones «espanyoles». Trobe que fa anys que estan fent tard per a assimilar i aplicar democràticament la diversitat lingüística oficial de l'estat. I sexual i religiosa i unes quantes més.