Un grup parlamentari envia el document en valencià al registre de les Corts Valencianes. Em sembla que hi ha algú que no sap com quedar millor estilísticament, si escrivint «escletxa» o dient «bretxa». Deu estar pensant en els exàmens de la jqcv o en la classe aquella en què «calia esmerçar-se en la recerca dels mots escaients» —una frase d'aquells anys de facultat que no recorde d'on ix—. Les suspicàcies pedants que encara arrosseguem al voltant de la llengua al País Valencià... No em referixc a la llengua espanyola, és a dir, a la castellana, sinó a la valenciana, és a dir, a la catalana. Uf!, si he de fer eixos jocs de paraules, és que algus es pensem que encara estem en els anys huitanta del segle passat. O més arrere encara.
Això de fingir que els noms del valencià tenen més transcendència que els de l'espanyol, és el correlat del fet que, quan es tracta del castellà, imposat legalment i impositiu discriminatòriament a tot arreu, la varietat de noms no és confusa ni problemàtica, perquè la matèria rellevant és la imposició de la llengua «nacional», i més encara l'exclusió de qualsevol altra llengua oficial. Per tant, sort que es preocupen per la bretxa o pel badat. Llàstima que només siga una preocupació per fer jocs de paraules i no per respectar i fer respectar els drets lingüístics (vegeu com hi juga Lluís de Yzaguirre i Maura en «El dret a no usar el castellà»), que són un «badat» en el compliment de la igualtat proclamada en l'article 14 de la Constitució castellana, és a dir, espanyola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada