No tenia massa idees boges per a omplir l'apunt de hui, les recurrents i prou. I amb això m'he quedat, però amb material d'obra. Ha arribat una reposta del síndic de greuges valencià a una proposta que li vaig fer de millores en la gestió lingüística del seu web. Segurament el síndic tenia raó en una de les qüestions que em manifestava, però trobe que la perdia un poc amb les qualificacions o les maneres d'argumentar, que crec que no s'adiuen amb el mínim d'empatia o d'autocrítica que hauria de tindre la institució amb les persones que patixen un cert grau de discriminació sistemàtica social i institucional.
El síndic em responia:
Pel que fa al bot de Carina, l'assistent virtual en informació sobre el virus i la situació de la pandèmia COVID 19, hem d’informar-lo que es tracta d’una aplicació informàtica de tercers que és resultat d'una mera col·laboració gratuïta amb la institució, i es tracta d'oferir als ciutadans la màxima possibilitat d'obtenir informació.En la part que es tracta d'un oferiment d'una entitat cívica en benefici de la salut dels ciutadans, si l'administració no té res de semblant, entenc que les institucions accepten coŀlaborar a difondre la iniciativa.
Ni tan sols ens podem plantejar la possibilitat de traduir aquest instrument i els seus resultats, ja que resulta impossible. I, davant de la possibilitat de privar de lliure accés a la informació als valencians i valencianes que utilitzen la versió en valencià, no hem dubtat a considerar més raonable situar-hi un accés en castellà, que d’altra banda és llengua cooficial a la Comunitat Valenciana, en lloc de limitar la seua informació.
Entenem també que aquesta decisió, la qual mantenim, no perjudica els drets lingüístics, com tampoc representa cap discriminació.
De totes formes, eixa coŀlaboració podria anar més enllà, tal com ha fet la Conselleria d'Educació, que ha ajudat a elaborar el web de l'entitat cívica —tal com s'indica en la franja de baix del web—. Ja posats, podrien haver acordat l'existència de la versió en valencià dels continguts informatius de l'assistent virtual Carina. No ho han fet: mal fet, segons la meua opinió i, pel que veig, també pel que demanen la Plataforma per la Llengua (Nosaltres La Veu, 06.04.2020) o Rudolf Ortega en «Diglòssia vírica» (El País, 08.04.2020).
En tot cas, perdia la raó el síndic quan afirmava sense contextualitzar: «resulta impossible» fer la traducció; i més avant, quan acceptava associar el «lliure accés» a la informació a una impossibilitat d'obtindre eixa informació en valencià. Si tanta preocupació tenia la sindicatura, hauria d'haver esbrinat d'ofici com és que no s'oferix eixa informació en valencià i com és que s'accepta que el dret a la informació sobre el còvid actue contra el dret a obtindre informació tan rellevant en valencià. Al cap i a la fi, ja que l'administració «s'estalviava» (veg. Ximo Aguar, Valenciaplaza, 25.05.2020) la faena de recopilar i oferir la informació de l'assistent Carina, podien aportar els mitjans per a fer que eixa iniciativa no implicara la renúncia als drets lingüístics.
Perquè eixa és una altra, això que diu el síndic: «no perjudica els drets lingüístics, com tampoc representa cap discriminació», no és tampoc una afirmació massa encertada en este cas. Ben al contrari, perjudica els drets lingüístics el fet que l'administració no els tinga en compte en les seues actuacions —per molt que busque excuses en tercers—. I és una discriminació injusta evident que l'administració oferixca serveis només en castellà quan els hauria d'oferir també en valencià. Com que no era el cas, hauria d'haver indicat que eixe assistent era una iniciativa cívica que no era responsabilitat de l'administració. Llavors, hauríem entés perfectament que l'administració no era la responsable d'eixa gestió lingüística, ja que no era la titular de l'obra ni de la informació.
Ara, el fet que les administracions públiques valencianes actuen contra l'ús del valencià amb l'excusa que han segut uns altres, resulta ridícula i infantil. I li he hagut de replicar, entre altres coses —en la línia del que exposen els articles periodístics esmentats més amunt—, m'he carregat de raons objectives:
A pesar d'això, ara mateix, en la que hauria de ser la versió en valencià del vostre web, apareix un quadre informatiu sobre les queixes gestionades per la vostra institució: no està en valencià, tal com podeu vore en la imatge que adjunte.
Vos agrairia que incorporàreu un protocol d'actuació que facilitara que les vostres actuacions compliren sistemàticament la legislació lingüística vigent i la resta del que exposa l'article 14 de la Constitució espanyola.
Haver d'estar repetint sempre això, al final et deixa mal cos. Això no li ho he dit al síndic, però ho pot intuir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada