La possibilitat que s'estenga obligatòriament l'ús de la mascareta per a eixir de casa em deixa l'alleujament que, toca, dins de casa no cal, per ara. Per tant, la solució contra el virus seria no eixir de casa. Contradictòriament, a pesar que podria teletreballar, les Corts no han regulat encara eixa modalitat laboral i em fan anar setmana sí, setmana no a ocupar el meu lloc físicament en el despatx del carrer de la Llibertat, tot i que hauré d'estar fent el mateix que podria estar fent en casa, tal com vaig fent les setmanes que no he d'anar al despatx. El presentisme és la passió dels gestors postfranquistes o predemocràtics —tria oberta de qualificatius.
He de precisar que la setmana que no em fan anar al despatx, ells fingixen que faig teletreball i jo fingixc que m'ho crec. Al final, és un pacte de convivència —de no-agressió quasi— que consistix en un treball a distància precari, sense horaris clars, ni mitjans adequats ni condicions correctes ni objectius ni programació ni... Per contra, abans de suar més del compte, si em fa mal l'esquena o la monyica, abans que em coguen els ulls, deixe de traduir i corregir, perquè no és només el còvid qui fa mal a la salut, també la mala gestió de les possibilitats i condicions laborals té efectes negatius en la qualitat i la quantitat de la producció.
Els vaig escriure a alguns membres de la Taula de les Corts ‐sí, la paraula taula també és correcta en este cas—. El president m'ha respost que, a pesar dels errors que han pogut cometre en la gestió, troba que «les propostes i suggeriments referits al teletreball són interessants de considerar, atès que totes organitzacions, totes, haurem d’adaptar —i regular— els procediments al nou context».
Me n'alegre, però poc de temps, perquè el preident diu que serà la secretaria general qui «prendrà les iniciatives adients i les disposicions que corresponguen en eixe sentit». Serà cosa de vore-ho amb els ulls oberts. I la boca també; si és el cas, tapada per la mascareta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada