Els sindicats van com van, sobretot el meu, l'stas, que tinc la sensació que, davant la falta de mitjans i a pesar del duopoli del «règim» (ugt-ccoo), sobreviu amb molt de voluntarisme persistent. A pesar d'eixe duopoli, al cap i a la fi, la força i la responsabilitat l'han d'afavorir les institucions, però l'han de posar els treballadors i treballadores, que generalment hem rebut una cultura de temor, resignació i obediència que desincentiven i desanimen de l'activitat reivindicativa sindical. Es promouen, en canvi, la baralla de bar, el conflicte personal, la discussió estèril. A pesar de tot, anem fent.
I un exemple és un missatge de la cgt que m'arriba hui (acompanyat de l'enllaç a una notícia), que exposa males pràctiques del capitalisme elèctric —amb la connivència administrativa— i proposa la participació ciutadana per a salvar un bocinet de la natura: les aus del nostre cel pandèmic. Esperem que el vídeo tinga ressò i que pugam salvar no tan sols aus de rapinnya sinó totes les que topen amb eixe símbol contradictori de benestar i destrucció que són les torres elèctriques. Podríem anar fent també per una postpandèmia més saludable ambientalment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada