dilluns, 27 de juliol del 2020

Enyor i esperança sindicades

Com si fora un reflex de la cita dominical d'ahir, em toca hui respondre de nou una missiva del síndic de greuges valencià, eixa institució que té els ulls embenats per la bona intenció.

En este cas em demana que espere tres mesos més a vore si a la persona encarregada de malmetre la gestió lingüística de l'Ajuntament de València —trobe que deu existir eixe càrrec i deu tindre bon nivell i complements— li pega per atendre un poc més la seua faena i un poc menys la seua ideologia.

M'entretinc amb la prosa i li escric quasi amb més enyor del temps que perc que esperança del profit:

La queixa 201903520 es va iniciar el 10.10.2019. El 20.11.2019 l'Ajuntament de València ja havia respost i ja sabia quin era el problema que motivava la queixa. Tal com indiqueu, encara no ha adoptat cap de les mesures necessàries per a resoldre els problemes en qüestió.

Sé que puc semblar-vos ingenu si espere que l'administració pública de l'Ajuntament de València actue amb un poc de l'agilitat i l'eficàcia que permeten els mitjans actuals quant a la gestió lingüística de la seua activitat. Em demaneu que espere tres mesos més, cosa que hauré de fer pacientment. Vullc pensar que l'ajuntament està pensant d'adoptar eixes mesures fa més de trenta anys en tots els àmbits de la seua activitat. No és novetat ni cap problema de terminis. De totes formes, tal com vos vaig assenyalar, l'ajuntament «no ha compromés cap mitjà ni esforç per a corregir els errors del passat ni per a evitar-los en l'actualitat i en el futur».

D'acord amb això, sense programació ni compromís, les nostres consideracions són subjectives i les meues tenen la poca força que puga tindre este instrument de proposta de millores en el funcionament de l'administració que es denomina queixa.

Pel que fa a la transparència, accepte que el cinisme és una faceta l'activitat política, però em sembla inadequat que forme part de l'activitat administrativa i que, a més, s'exhibixca davant els ciutadans que exigixen el compliment dels seus drets.

A pesar d'això, voldria assenyalar que agraïxc la vostra transparència. En tot cas, l'ofici que l'ajuntament ha enviat només en castellà forma part del procediment. Si és aplicable ací l'article 15 de la Llei 39/2015, del procediment comú de les administracions públiques, hauria d'haver segut tramés en valencià (he de recordar-vos que també és llengua oficial al País Valencià).

Al capdavall, des del moment que m'heu tramés l'ofici, forma part de la relació que mantinc amb l'administració pública (ajuntament i sindicatura) i, per tant, està subjecte al precepte anterior i a la relació que mantinc en este procediment, seguint l'article 10 de la Llei 4/1983.

Mal senyal seria que un gest de bon govern com la transparència traguera a la llum defectes o mancances de la gestió administrativa i que la sindicatura no fera res per atenuar-los, si més no, quan afecten directament els drets que els ciutadans estan reclamant davant el vostre organisme.

Vos recorde que tot este procediment és lingüístic i que té a vore amb els drets lingüístics i amb la gestió normal de l'administració. No vullc arribar a pensar què passaria si s'aplicara el mateix criteri en procediments que afectaren altres aspectes protegits per l'article 14 de la Constitució espanyola.

Moltes gràcies per tot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada