Fan un homenatge d'estat a Madrid als morts pel còvid-19. La monarquia present, no sabem què hi representa, tot i que ha demostrat que és un virus persistent que s'engul el patrimoni de tots i que mos recorda que la democràcia que va defendre el rei ara emèrit només era l'excusa per al saqueig —el iot del rei «regalat» era una informació estiuenca molt agraïda, quins temps aquells.
No acabe d'entendre per què en diuen homenatge i per què el fan ara, quan encara tenim la passa damunt i amenaçant. De totes formes, em sembla rellevant i positiu que haja segut un acte cívic i social, sense cap presència religiosa ni eclesiàstica —encara que les banderetes en algunes mascaretes també són símbols que agredixen més que un alé encovidat— i que haja segut un acte curt i amb oradors que han transmés emoció i serenitat.
Ahir vam vore ahir el film Der Hauptman de Robert Schwentke, i mos va deixar mal cos. Mos hem pogut refer sentint amb els parlaments que l'ànima de cada u té més matisos, té un alé d'això que se'n diu humanitat, a pesar del núvol verinós permanent que exhalen alguns abusant de l'excusa dels seus deliris i estats d'ànim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada