Una activitat prou simple i possiblement innecessària és anar marcant els errors gramaticals, de picatge o ortotipogràfics que localitzes mentres vas llegint un llibre. Es un costum benintencionat que pot convertir-se en un vici. El millorisme, una tesi que espere que no siga finalment devaluada. Al costat de les notes sobre el contingut, vaig deixant cicatrius també en el cos del text amb crides i marques. Al final és una faena inútil —no vaig arribar a aplicar mai del tot els consells del llibre Cómo se hace una tesis d'Umberto Eco, però vaig fent fitxes—, perquè les marques i esmenes no solen eixir de la meua llibreria.
Les poques voltes que fan camí cap als autors o editors dels llibres, espere que aporten un granet de millora. L'altre dia vaig rebre un «Gràcies!» simple i suficient. Això compensa eixa petita «coŀlaboració» no sempre agraïda i que sempre té el perill, quan s'expressa malament, de convertir-se en petulància insidiosa. Cal aprendre a socialitzar afablement també en este món de distanciament electrònic. I ara també pandèmic. (Per cert, les errades són meues; les esmenes que em toca fer, són de Takse. I jo, ben agraït.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada