Dilluns passat vaig comentar que era paradoxal que la Mesa de les Corts aprovara un acord en què diu que treballen per la «potenciació del teletreball». Estranyament, com més diuen potenciar-lo, més persones hi ha fent treball presencial (i presentista, digam-ho tot). Ho vaig comentar en la «fase d'aŀlegacions» de les converses informals de despatx, però no esperava cap efecte ni cap posicionament responsable i exigent de la persona a qui li ho dia. Per tant, la vaig escoltar mentres m'argumentava que havíem d'agrair que els dirigents i alts funcionaris no ho hagueren fet pitjor, «perquè podien, ho reconec», vaig acceptar...
Clar, posats aixina, anant pel costat irònic, podríem pensar que jo confie més que ella en les capacitats dels dirigents polítics i administratius de la institució. Pel que siga, els tinc una devoció infinita als de dalt, sempre espere que siguen més eficaços, rigorosos, exigents i avançats... Al cap i a la fi, ho tenen fàcil per a aconseguir-ho, per poc que siga. Em vaig desfogar escamotejant paraules en el Diari Sindical de les Corts.
Vaja, duc els cabells llargs perquè no m'agradaria anar al barber amb mascareta, fea uns 28 graus sense aire condicionat i poca ventilació, m'acaben de canviar l'ordinador i he de descobrir quines coses ja no es poden fer en Windows i quines estan amagades i embolicades en una boira de confusions diverses, lingüística, conceptual o terminològica. Vaig claudicar: intentar trobar la forma d'atenuar l'excés de fons blanc de la pantalla en eixe sistema operatiu és una activitat àrdua, de resultat imprevisible i amb una petita possibilitat d'èxit mínimament saludable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada