Soledad Gallego-Díaz va anunciar el 15 de juny passat que deixava la direcció del diari El País, al cap de dos anys en què ha intentat redreçar un poc la línia editorial, cosa que no sé si ha aconseguit, perquè va ser un poc abans d'aquella època en què jo també vaig deixar de ser lector diari d'eixe periòdic i em vaig conformar amb engolir-me'l els caps de setmana. Quan els mitjans augmenten la proporció d'informacions i opinions tendencioses, falsàries i manipuladores, l'avantatge és que ja t'ho saps i pots botar-te la lectura, fins i tot pots abandonar-la.
No sé si ha aconseguit els objectius. Espere que sí, perquè Gallego-Díaz era una de les poques firmes que encara m'interessaven. Durant els caps de setmana he aprés a tornar a valorar les aportacions d'alguns periodistes i d'alguns articulistes fixos (com ara Elvira Lindo o Máriam Martínez-Bascuñán) i convidats (Anne Applebaum, Daniel Innerarity). Per contra, la falta de rigor i la manipulació tendenciosa de les dades continuen sent una pràctica en les informacions de contingut polític i ideològic. El fet que jo no estiga d'acord amb moltes opinions no em provoca cap disgust. És el que espere, poder contrastar les meues idees i descobrir els meus possibles prejuís. Això ha de ser la pluralitat, per a escriure i per a llegir.
En canvi, quan es tracta de la informació i les dades vàlides necessàries per a que els lectors adopten decisions o puguen reflexionar a partir de dades certes, les notícies haurien d'evitar valoracions i biaixos tendenciosos. Recorde una notícia sobre Oriol Mitjà que fea vergonya de llegir en un suposat diari de qualitat. (I no parlaré del que vaig llegir durant els fets del 2017, perquè allò era per a enganxar a córrer, que diria ma mare.)
En fi, no espere milacres ja. Amb els caps de setmana obtinc la meua dosi d'espanyolisme nacionalista de baixa intensitat. A més, el panorama dels mitjans em dona accés a punts de vista complementaris més sensibles i empàtics amb una societat democràtica i plural, no tant perquè concorde amb les declaracions i la decoració sinó que m'informen dels fets —els extraordinaris i els de cada dia&mdsah;, cosa que aconseguxc combinant Eldiario.es, l'Ara.cat, Nosaltres La Veu (o com es diga demà), i també diverses emissores de ràdio i cadenes de televisió, que gràcies a la xarxa han pogut esquivar la censura analògica burocràtica, mastodòntica i predemocràtica espanyola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada