dilluns, 19 de gener de 2009

Tindre-hi a vore

Tot hi té a vore

Esperant l'Obama i mentres s'incrementa la massacre de palestins a Gaza, passem les hores amb les ocupacions quotidianes, llegint coses al vol.

Per exemple, l'última Mètode que m'ha arribat, «Comprovat científicament», amb articles molt interessants, tant si van de magranes (Ferran Zurriaga i Agustí) com de repassos històrics a les relacions entre la ciència i la propaganda. Com és habitual en la revista, no sé per què no indiquen qui són els traductors dels articles, que n'hi han que són traduccions. No sé si deu ser perquè els autors els envien ja traduïts o per algun altre motiu justificat. En tot cas, em sembla estrany... No sé si s'esdevé com en l'article d'Albert Pla Nualart tan comentat, que no dia qui eren els traductors de què parlava.

A més de gaudir del fons dels articles i de les fotografies que els il·lustren, descobrixc un «onsevol» (pàg. 78) inesperat en l'article de Mark Walker «Ciència i propaganda a Alemanya»:


Onsevol que anara el rebien amb tots els honors [...]


És un mot corrent per alguns llocs del País Valencià —diuen les referències—, tot i que com si no l'haguera sentit mai. A banda d'això, observe que és un dels mots que decoren l'aïllacionisme castellanista, que tot ho aprofiten. La curiositat que més m'ha sorprés és la forma verbal «repel» (pàg. 123; supose que hauria de ser «repel·lix») que m'ha sorprés perquè no sabia com pronunciar-la fins que hi he caigut.

En tot cas, res ha estat comparable al fet de sentir la Raquel Sans anunciar que la cerimònia de presa de possessió de Barak Obama serà «subtitulada pels sords»... Sí, supose que sé què vol dir, perquè és això la llengua, navegar entre incomprensions mútues.

Podríem concloure amb Wagensberg (pàg. 128), qui, després de fer-nos comprendre com es pot entendre un arbre amb branques i fulles matemàticament, resol que «un món totalment inintel·ligible és aquell en el qual res no té res a veure amb res». I amb això acabava l'apunt, però Takse em fa saber a través de Joan-F. Mira, «Quatre-cents morts» (El Temps, 13 de gener del 2009) que hi ha més morts al Congo ara (o a Txetxènia llavors), que no ixen retratats, però que mos retraten. ¿Té a vore amb res, això?

Cap comentari:

Publica un comentari