Bombes i altres regals poc transparents

Comença l'any i el diari El País (04.01.2009) insistix encara en la reclamació de la transparència de l'administració pública:

El Consell aposta per l'apagada informativa

L'executiu de Camps respon amb evasives a les preguntes de l'oposició en les Corts Valencianes

Esta volta es centra en l'administració valenciana, on ja sabem d'altres ocasions com va la cosa: encara estic esperant. Per cert, vist com van les coses, he modificat l'etiqueta de comentaris «transparència» per «opacitat», que descriu millor la situació.

A més, en el mateix diari, però en el suplement del diumenge, podem llegir un fragment de Julián Casanova:

El reconeixement de la derrota va caure com una bomba entre la població alemanya, que fins a l'últim moment havia segut enganyada amb promeses de victòria per la propaganda oficial. La gent es va llançar als carrers a protestar contra la guerra, a demanar la pau a qualsevol preu i a reclamar una profunda reforma de l'ordre polític i social.

Això era 1918. Al País Valencià hem arribat al segle xxi i no dubte gens que en qualsevol moment descobrirem per a què van aprofitar les «noves formes de gestió», «l'endeutament productiu», els «esdeveniments», ser falsos «líders» o «pioners» ens les més variades pràctiques de la inutilitat. En resum, tota la retòrica de la nostra «classe» política —obcenitat que hem reeditat, segons indiquen les dades de polítics sense ofici conegut, d'una banda, i els cognoms heretats, d'una altra—, que hem de recordar que estava encapçalada primer per Eduardo Zaplana i ara per Francisco Camps, però que ha estat corejada i acompanyada per l'eco convenientment desafinat de l'oposició socialista i d'Esquerra Unida.

A banda d'estes idees repetitives i inútils, he resolt hui el problema del bucle de redirecció que dóna el Wordpress 2.7 gràcies a l'extensió «disable-canonical-redirect.php», cosa que ha segut un descans, realment.

I ho tanque ací, nit de míssils, trets, joquets i llibres injustament repartits.