Emocions i picors

Aclarida ahir la presència d'un o altre dels bons déus en l'èter que mos bressola, el dia de Sant Vicent de la Roda és festa en València, aixina que aprofitem per a anar al cine, Defiance d'Edward Zwick, amb Daniel Craig i Liev Schreiber, basada en fets reals, que diuen. Està ben feta, tot i que té una narració previsible i un to èpic que empalaga un poc. I resulta que, a pesar de tot, alguna cosa deu tindre el guió que t'emociona en diversos moments. O vés a saber. En el doblatge castellà, un «discutir» que devia ser simplement «parlar» i un «se aproxima el invierno» que supose que només devia ser que «se acerca», que això d'«aproximarse» no els parava precisament bé als xicons que no anaven escola i passaven el temps pels boscs, trobe jo. Ah, i un predictible «progromo»* en lloc de «pogromo», que ja és un detall menor.

D'altra banda, alguna cosa d'emocionant deu tindre l'arribada d'Obama a la presidència dels eua, però també té alguns moments curiosos, com l'entrebanc del jurament, que ha fet que hui el repetiren; o com la firma del tancament de Guantánamo, amb una legió d'hòmens blancs encorbatats envoltant el negre que firmava. Vaja, blancs, un negre... cap dona.

En canvi, segons la informació d'El Temps que em comenta Takse, és poc emocionant rellegir els vaivens castellaners de Francisco Camps, que finalment ha donat ordre que li diguen aixina en Canal 9, on l'havien batejat Francesc per alguna picor estranya no vullgues saber a on.

Abans, en el Maramao, una parella de japonesos multilingües anaven del japonés al castellà i aterren en l'italià. Em ve al cap el «po:'kɵ» japonés d'un anunci de rentaplats que passen per la tele. Segur que no m'haurien entés si els ho haguera imitat. Per contra, Francisco (Enrique) Camps Ortiz convenç tant amb la seua imitació de president dels valencians... Tant com la resta dels que hem tingut fins ara, sense oblidar José Luis Olivas Martínez, que tingué el detall de no fingir gens.

Vaja, m'està afectant saber que la setmana que la previsió és que ens plouran els diputats. I no s'hi valens els botons verds per a passar d'ells.