dimecres, 14 de gener de 2009

¿Què n'hem de dir...?

La força de la traducció
En el llibre de Daniel Pennac Comme un roman (Com una novel·la) Takse troba una mostra de traducció que supose que degué posar problemes al traductor, Sergi Pàmies, tot i que sembla que no tants als traductors a altres llengües. El que en francés era «Le qu'en-lira-t-on» ha esdevingut:


ca Les males llengües (Sergi Pàmies)
es El qué se leerá (Moisés Melo)
it Il cosa-leggerà-la gente (Yasmina Melaouah)


No he trobat què han fet anglesos, portuguesos o alemanys, i ja no he buscat més. Amb estos tres casos ja en tenim prou per a adonar-nos del tomb formal que li ha donat Sergi Pàmies i, a més, podem valorar si la seua decisió s'ajusta al que nosaltres donaríem com a equivalent de l'expressió francesa. Jo trobe que no ben bé. Però el cas és que les traduccions són útils en el cas que no pugam accedir al text original. O si mos dediquem professionalment als jocs lingüístics, però ara seran útils d'una altra manera.

El lector que ultrapasse la barrera del plaer de la lectura, del joc de la reflexió o de la ficció, sempre serà traït en descobrir el filtre que fins llavors era «invisible», en el cas de les bones traduccions. Tal com comentaven alguns companys fa uns dies («La traducció visible»), s'esdevé massa vegades que les traduccions tenen una autoria editorialment invisible, no apareixen en les referències, però, en canvi, són massa «visibles» en el text a causa d'errors lingüístics o de mancances en el contingut.

La solució de Sergi Pàmies respon, doncs, al risc de la traducció que es fixa en el fons i en la recreació en català del que Pennac concebé per a un altre món. Puc dir que, personalment, no entenia exactament això de «les males llengües», perquè hi trobe a faltar el verb «dir» que em sembla essencial per al sentit. Però això ho dic havent llegit la versió original, aixina que no sé què en deuen pensar els lectors que no ho hagen fet. Segurament, cadascú haurà trobat la seua interpretació o la seua incertesa particular. Això de llegir traducció i versió original és un vici amb conseqüències.

4 comentaris:

  1. Trobe que tens molta raó amb això de les traduccions. Llegir l'original i la traducció a l'hora? Pot anar bé per a aprendre llengües. Recorde que em van fer llegir en alemany "Die Stimmen von Marrakesh" de Canetti i me'l vaig llegir alhora amb la traducció al català i, la veritat, em va servir de molt. Vaig aprendre molts girs alemanys que, d'una altra manera m'haurien costat molt. Ara, quan ja tens un coneixement aprofundit d'una altra llengua, la traducció, si no està molt curada, pot fer-te patir una mica.

    ResponSuprimeix
  2. Això és, tot té el seu moment.

    ResponSuprimeix
  3. Anònim21:42

    exacte! quan domines l'altra llengua fan mal als ulls algunes coses. En este cas hauria dit què diran. Recordo que a l'elegància de l'eriço hi havia algun error de bandera.

    ResponSuprimeix
  4. Bé, amb «què diran» encara faltaria reproduir el joc francés.

    Quant a l'eriçó, la tinc en francés i supose que no buscaré les traduccions per a comparar-les amb l'original, llevat que caiga en el vici professional.

    ResponSuprimeix