El mal que han fet als drets humans universals la presó de Guantánamo, les denominades «lleis patriòtiques» o les noves regles d'immigració ha segut profund perquè n'ha minat, precisament, la credibilitat universal. En 1948, pocs posaven en dubte l'esplendor de l'estat de dret. Hui, són molts els que saben que eixa brillantor s'enfosquix molt fàcilment en els mateixos països occidentals que es presentaven com a campions de la llei. Estats Units és, segurament, el gran responsable d'eixa traïció, però Europa tampoc pot amagar la seua culpa.
Soledad Gallego-Díaz, «Las plazas de la memoria», El País, 14.12.2009.
Això de "Guantànamo" és una vergonya. I quants països n'han dit alguna cosa? De vegades no entenc l'ésser humà, així, en abstracte. Com quan veig els ulls dels xiquets de la guerra, o la cara de les dones maltractades... i tantes altres coses que fan pols els drets humans universals i particulars. Diners de tort fan veritat.
ResponEliminaCertament, el camí cap a Guantánamo està, no empedrat, ¡asfaltat!
ResponEliminaBaix el meu punt de vista, Guantánamo no ha suposat un salt qualitatiu pel que fa a la violació de drets humans per part d'EEUU.
ResponEliminaPerò sí ha suposat una novetat en un punt: l'exhibició prepotent de la tortura. Possiblement una forma de demostrar que EEUU pot fer el que li vinga en gana. Com Israel, per exemple.
Salutacions des de Xàtiva.
Tens raó, Vicent, no és un salt, és un volantí més d'una companyia interminable dirigents polítics elegits democràticament (o no), i és que deu ser que hi ha humans que tenen drets, però es veu que no tenen deures.
ResponElimina