Intercanvis

Quasi quasi comencem l'any al cinema. De fet, el començàrem brindant amb Cava Ponsalet (brut, etiquetat en valencià), després d'haver sopat amb Bassus (pinot noir, 2007, d'Utiel-Requena), vi que mos va recomanar la Teresa d'Envinarte, botiga del carrer dels Serrans de València.

I el món, un dia després, continua com uns mil·lennis abans, tal com deixàvem caure ahir, amb els bombardejos israelians en Gaza. M'arriba un missatge d'Amparo Salvador Vilanova que recorda el rostre del «genocidi de Gaza», que seria Ehud Barak. I entre altres detalls curiosos:

No hauríem d'oblidar que l'actual govern d'Israel els componen dos organitzacions polítiques, el Kadima (de centre) i el Partit Laborista (socialdemòcrata). Cal recordar-ho perquè encara no s'ha sentit cap veu per a allunyar el partit de Barak de la Internacional Socialista.

En fi, que hem comprovat que el ginkgo de l'Hort de Romero, l'arbre més vell de València, està completament despullat. I des d'allà, passejant, cap als ugc. Hem vist al cinema una gran interpretació d'Angelina Jolie en The Changeling de Clint Eastwood. Una pel·lícula ben feta, intensa, amb una ambientació extraordinària i un ritme molt ben portat. Ah, i John Malkovich, un secundari de luxe. Molt de personal a la sala, cosa que no és habitual.

Abans, de matí, perquè no ens pensàrem que el món faria cap canvi, relligc l'enèsima incongruència entre dades objectives i argumentació en una carta d'Antonio-F. Ordóñez Rivero (El País, 30.12.2008) que retrau l'«evidència» dels problemes de convivència lingüística en Catalunya. Naturalment, hi ha una «evidència» de curta volada, com és el cas de l'escriptora Cristina Peri Rossi, que no volia expressar-se en català en Catalunya Ràdio i va ser donada de baixa com a col·laboradora de l'emissora. Segons un estudi anual del Departament d'Estat dels eua això és una violació dels drets humans. ¡Caram!, posats aixina, podríem classificar la situació de molts ciutadans del País Valencià directament de genocidi o una cosa semblant. Estos americans tenen unes coses...

D'altra banda, en el mateix diari (31.12.2008) tanquen l'any amb una nova entrega de la sèrie com la tenim de grossa, «L'espanyol, un filó orfe de prestigi», on Tereixa Constenla torna a repassar el catecisme economicolingüístic sobre l'espanyol, en esta ocasió la quarta llengua més parlada del món i la segona més estudiada. No descansen mai.

Canviant cap a altres cantons, vaig resoldre l'actualització del Wordpress, que només he pogut fer fins al 2.6.2, perquè a partir de la 2.6.5 la cosa em dóna un error de bucle en el navegador. Bé, només em queda connectar a Simyo l'Asus EEEPC 1000H i ja podré enviar cròniques des del carrer mateix.

El cas és que hui havia pensat d'escriure d'alguna altra cosa, però me se n'ha anat el sant al cel i el temps al cinema. Observe que no he fet balanç anual del 2008 —marejos personals inesperats—, però llegint el del 2007, m'adone de les coincidències i dels desencerts en alguna previsió. I llegint la primera entrada del 2008 veig que puc repetir la il·lustració, i això faig.