Ossets de peluix

Casualment, hem tornat a caure en Canal 9. Està clar que això és festival de l'humor lingüístic, atesa la llengua que fan servir. I eixa és la part divertida de la qüestió, juntament amb un retolet de «Mamica* de Medi Ambient» que es referia a la consellera Maritina, que parlava en eixe moment: no s'aclarixen ni amb els retolets, podríem dir dogmàticament. Dissortadament, tenint en compte la resta dels continguts informatius, hem de tindre clar que reflectixen simplement la ideologia de la força política que guanya les eleccions, i no la pluralitat del país ni la voluntat de tindre un país plural. Aixina que qui vullga una altra política i una altra televisió pública, ja sap per on ha de passar per a canviar-ho: per les Corts.

I, ja posats, supose que també podrien canviar una mica les Corts valencianes, com ara refent el nou reglament de fa quatre dies, que no tan sols té les llacunes pròpies de qui l'ha ideat, com es posà de manifest quan la creació del grup dels no adcrits o quan la votació a distància —fracassada— d'una diputada socialista, a més de ser un reglament que ni la mateixa presidenta de les Corts respecta, com vam vore dimecres passat, quan Ricardo Costa (pp) tingué barra lliure per a fer un numeret histriònic en què apareixia un pirata amb l'ull tapat, que va voler identificar amb Carlos Fabra, a pesar que la diputada Mollà Herrera (Compromís) —que havia représ la imatge bucanera del conseller Gerardo Camps— no havia esmentat ningú. Demanà Ricardo Costa de manera tan improcedent i fora de lloc a la diputada que retirara les seues paraules, que ni la presidenta, Milagrosa Martínez, s'atreví a complir el tràmit de preguntar-li si les retirava.

És clar, a més del funcionament parlamentari de la cambra, hi ha el funcionament administratiu, on s'acumulen les mancances, que van des de qüestions de salut laboral fins a mancances en l'aplicació dels principis d'igualtat, mèrit i capacitat en la provisió interina dels llocs de treball. Naturalment, a més de la mesa de les Corts, ahí hi ha altres responsables funcionaris que volen trobar alguna virtut en la inacció. Espere que la sàpien trobar.

Després de tot això, és natural que les empreses privades, com ara les de telefonia i Internet, mos xollen cada dia —diners i respecte— en connivència evident amb els dirigents polítics. No és possible pensar que els polítics que haurien de regular la qüestió perguen un segon telefonant a Simyo o a Orange i tinguen els problemes de qualsevol mena que tenim la resta per a resoldre qualsevol tràmit, a més de la pèrdua de temps i de diners. El dia 3 de setembre de l'any passat en van fer una trastada en Orange i encara estic esperant que me la resolguen. I el dia 7 de gener d'enguany vaig encomanar un mòdem mòvil a Simyo, i no n'he tornat a saber res. La resta, telefonades sense fi a desconeguts aleatoris que no saben on tenen la mà dreta.