Ha aparegut un llibre que hauré de consultar, Català jurídic de Josep Salom i Ges. Segons diuen en l'e-buc:
Aquest llibre aplega els apunts de l´assignatura Català jurídic del postgrau en dret andorrà de la Universitat d´Andorra i s´ha de considerar com el suport didàctic de l´esmentada assignatura. S´estructura en quatre seccions: introducció, criteris d´estil i de redacció, convencions i aspectes gramaticals.
Vorem si és una referència que cal tindre en compte en estes coses del llenguatge jurídic i administratiu que tant arriben a afectar la llengua política i general.
I parlant de llengua, però més directament pel que fa als problemes de la traducció, un problema seriós és la invisibilitat dels professionals de la traducció, de la seua professió, de la seua relació amb la qualitat de les lectures que fem i que nodrixen la nostra visió del món.
Com a indicador agafaré el cas de l'article d'Albert Pla Nualart «Aviciar una flor» (Avui, 10.01.2009) que fa un repàs anecdòtic però d'interés general de la traducció al català d'Els homes que no estimaven les dones (Män Som Hatar Kvinnor). Doncs, ni dóna el nom original de la novel·la ni el nom dels traductors, traductors que són, sembla, els protagonistes de l'article.
Bé, per no mantindre l'oblit els esmentaré: Alexandre Gombau i Arnau i Núria Vives, tal com apareixen en un catàleg en línia de biblioteques. Es veu que eixe detall interessa els bibliotecaris més que fins i tot els crítics.
En tot cas, a mi també em passa que he deixar de llegir llibres a causa de la traducció, però crec que cal parlar-ne i valorar la seua faena, tant si és positivament com si no ho és. Crec que això ajudaria a resoldre alguns problemes de la faena de traduir, derivada de la seua posició en el mercat. Per tant, no crec que siga del tot cert el que diu Albert Pla Nualart:
El traductor, com l’àrbitre, ho fa bé quan és invisible. I per ser-ho ha de fer servir un llenguatge que es creu, que té a dintre i és el pòsit d’innombrables lectures. Un llenguatge que ha assimilat la normativa amb prou sentit crític per tenir-la en compte sense perdre autenticitat ni deixar-se intimidar per una correcció mecànica.
Aconseguir això, contràriament, els hauria de fer visibles i ben visibles.
A mi el tema de les traduccions em fa pensar molt. És molt interessant, sobretot pel que fa a la literatura, sense menystenir la traducció de textos no literaris, és clar.
ResponEliminaSupose que Albert Pla deu voler dir que la traducció, si és bona, no sembla "forçada" sinó "natural". Ho pose entre cometes perquè hi veig cert prejudici: per exemple quan parla de l'aplicació de la normativa com si fóra una cotilla per a l'expressió literària. Supose que això ho deuen fer els traductors dolents (que no coneixen prou bé la llengua?).
Com dius, els bons traductors haurien de ser més visibles, pel valor que tenen en traslladar-nos mons, cultures...
La traducció és una nova creació, però, vaja, els traductors no sempre són, posem per cas, Martí i Pol, Estellés o Rodoreda en les seues llengües.
ResponEliminaHabitualment els traductors sempre són visibles en el mal sentit: fins i tot jo que no sóc tècnic, descobreixo els paranys en que han caigut i les frases impossibles que han destil·lat. Doneu-me mil vegades un traductor "visible" com el Carner del Pickwick que, en la meva opinió, millora l'original.
ResponElimina