Reciclatge, liquiditat i liquidació

He acabat la setmana laboral a pica virolla, com és habitual, que sempre tinc alguna cosa a escriure en l'últim moment, abans de tancar l'ordinador i tirar cap al dinar. Hui el dinar s'ha ajornat perquè havíem d'empatar abans —en l'últim minut— el partit de futbet. El nostre porter té eixes coses, una habilitat reconeguda per a fer-se algun gol estrany. Hui li ha pegat per eixir a collir figues i mos ha caigut un baló bombejat.

Després de dinar uns fideus de caldo d'api amb soja texturada (sembla una gran cosa, ¿ei?), hem pegat un volteta cap a El Rastrell. Hi havíem vist farà dos setmanes un moblet de fusta que podia fer de suport per a testos i per a un bafle, d'estil senzill, pobre. Havia desaparegut. Però per quinze euros m'he endut una mena de banquet individual de reixeta de cordellet i un exemplar de Colomba de Prosper Mérimée (edició de 1925; traducció de Luis de Terán) per dos euros.

Finalment, i per reciclar un diari d'esta setmana, en El País (12.01.2009) va aparéixer dilluns una carta d'Antonio Rodríguez Almodóvar, «Oportunisme», en què puntualitza i qualifica clarament un article anterior de Martín Villa (que havia estat replicat adequadament per José Vidal-Beneyto) on l'antic ministre de l'Interior escampava un fum com una boira sobre el seu passat franquista ara reconvertit en causa de la democràcia. El resum en paraules de l'antic dirigent comunista Armando López Salinas (2004):

Doncs, desmuntaren el Règim per a apoderar-se del Sistema.

I la pàgina següent del mateix diari encara conté una consideració més interessant (que utilitza el terme crash i no es confon amb el crack). Segons Ramon Marimon, «Del crash de 1929 a la crisis de 2008»:

[...]

El crash del 29 obrí un període de proteccionisme. Entre 1929 i 1932 el comerç internacional disminuí un 65%, fet que va impossibilitar que la recuperació recolzara en l'exportació. Més pernicioses van ser les polítiques d'ocupació i industrials que afavoriren l'augment de preus i de salaris reals en diversos sectors industrials en Estats Units. El New Deal tingué un important element d'afavorir els insiders, en les empreses càrtel, a costa dels outsiders, en les cues de l'atur. Quan en 2009 de nou colpegen vents proteccionistes, s'obri el vedat a les «ajudes industrials», i la destrucció d'ocupació és majoritàriament d'outsiders precaris. Eixes lliçons no s'han d'oblidar.

[...]

I en la pàgina següent tenim un altre article de J. J. Mateo i J. Morenilla, «Vetats per a la política», que ressalta que els governs utilitzen l'esport però pretenen que els esportistes no opinen. L'article conclou:

Li tragueren la groga [al jugador egipci de futbol Abou-Treika] i va ser esbroncat «severament». Li s'havia passat pel cap opinar.

Més avant mos assabentem que la mitjana valenciana de despesa en llibres per família ha passat de 171 a 152 entre 2006 i 2007 (mitjana estatal 2007: 154 euros; ¡no som líders!, som els huitens). Però conclouré amb la resposta d'Albert Riba, dels ateus de Catalunya:

P. ¿Què diria a qui pensa que és millor una campanya frívola i que millor destinar els diners [dels autobusos ateus] a Gaza?
R. ¡Són només 13.000 euros! Renunciarem si els cardenals invertixen en Gaza els 18.000 euros que, segons la premsa, es gasta cada un en toba per a assistir a l'elecció de papa. ¿Què fan amb els diners que els dóna l'estat? Una part anà a pagar les indemnitzacions per pederàstia dels Estats Units.

Un diari condidor.