dissabte, 10 de gener de 2009

Gèneres humans

Sexes i gèneres
Tenim, per a començar, que ha tornat el nostre admirat Sérgio Mendes amb un bloc nou, Hepáticas, retorn que mos alegra i que estic segur que ha de ser un goig de llegir, tal com ho era el seu Granada de Bolso anterior.

Després, m'adone que me se va passar fer una rèplica en la llista Migjorn sobre el sexisme en el llenguatge. N'hem parlat, de sexisme, relacionat amb el vestit de la ministra Chacón, i en tornarem a parlar segurament durant molts anys, perquè això té molts segles per darrere i sempre dóna per a les justificacions més injustificades. Per exemple, ahir, en l'excel·lent pel·lícula Milk sobre el regidor de San Francisco assassinat Harvey Milk, hi ha un moment interessant quan es plantegen llogar com a cap de campanya electoral una dona..., ¡lesbiana, és clar! Curiós moment de dubte masclista, on fins i tot el món gai masculí prenia com a referència del món només els homes.

Pel fa a la pel·lícula, ja ho he dit, excel·lent, amb una actuació de Sean Penn fascinant, i amb un Diego Luna molt bo en un paper que posa nerviós, almenys a mi. A més, m'estic acostumant a les versions originals, i el fet de sentir-los expressar-se sense filtres aporta un plaer afegit —amb remordiments apegats per no entendre'ls millor. Bé, la pràctica fa mestres, que dia ma mare.

Quant a la rèplica de Migjorn, ja la faré en una altra ocasió, tot i que sé que hi ha qui no l'haguera entesa, ja que pareix que una volta has «descobert» el suposat argument que els gèneres gramaticals no representen «sexes» humans, sembla que has arribat al cap de la igualtat entre els sexes. Amb tot, potser «masculí» i «no marcat» volen dir alguna cosa, ¿no? ¿Per què no es denominen «gènere la» i «gènere el», agafant el nom dels articles que ens l'indiquen? Coses de la història, no dels universals lingüístics.

Qui pretenga que milers d'anys de sexisme no ha tingut reflex en la gramàtica de les llengües, trobe que té una pretensió ben absurda.

2 comentaris:

  1. Efectivament, el masclisme del món gai és un fet ben real, encara trenta anys més tard.

    I em sorprèn que ara et decideixis per les pel·lícules en versió original. Un tècnic com tu no hauria de tenir dubtes: la llengua és molt més que significat,també hi ha timbres, accents, entonació... Quan t'hi acostumes ja no pots suportar els doblatges de "Tot a 100" que ens entaforen a les multisales.

    ResponSuprimeix
  2. Bé, no en tenia dubtes, però ser tècnic no garantix les habilitats en moltes llengües. D'altra banda, no m'agrada «llegir» el cine, i també podríem dir que n'hi ha doblatges excel·lents, com si els fera Carner.

    En tot cas, espere poder continuar la meua immersió particular.

    ResponSuprimeix