Entre la classe del màster d'ahir, que va ser de relacions exteriors, diríem, i la visita de hui a l'avl, tinc un cansament que els acudits del Polònia quasi ni m'han fet gràcia, i això que ha tornat l'Acebes.
Abans hem comprat una edició de butjaca Madame Bovary de Flaubert en l'Fnac: 4,93 euros. N'hi havia dos edicions més de butjaca. No entenc com es poden posar eixos preus sent un producte d'importació. Hem triat la més barata perquè tenia la lletra més negra. Després, l'entrepà de La Xirgu —que estava molt bo, però mos l'haguérem pogut estalviar i no mos haguérem mort de gana— ha resultat més car que el llibre. Coses del mercat.
No és cosa meua només, que Takse ha hagut d'explicar en francés la seua lectura del llibre del Pennac, Comme un roman. Entre unes coses i altres, quan ha hagut de posar un exemple de lectura que l'haja colpida, ha recordar amb llàgrimes als ulls Se questo è un uomo (Si això és un home) de Primo Levi. (Quan m'ho ha contat, ha plorat i tot. Cosa dels nervis, dels dies i de lectures que et toquen. Recorde que Manuel Baixauli també tenia eixe llibre entre les seues lectures attachantes.) La resta de la classe ha tingut interés després per saber quin llibre era eixe. Vaja, n'hi havia a qui no els sonava gens.
Els despatxos dels tècnics de l'avl són llargs, amb diversos tons de fusta, llum de matí i emissors tèrmics a les parets. Sembla un lloc molt agradable. Llàstisma. «Oh! oh! Dieu nous délaisse, Dieu nous renonce!»
M'encanten els entrepans de La Xirgu!!
ResponEliminaLectures que et toquen... uffff... Justament ni Flaubert ni Levi me colpiren a mi massa. Degué llegir Si això és un home i Madame Bovary pel mateix temps, crec.
"¿Acaso no sabe usted que hay algunas almas que viven en continuo tormento?" li deia Rodolphe a la Bovary.
Flaubert m'agrada, Levi no.
AVL? Ai que patirem...
ResponEliminano és una bona excusa per no llegir que els llibres són cars
ResponEliminaComtessa, Flaubert (L'education sentimentale) és una fita de joventut (de fa temps) per a mi. Primo Levi espere descobrir-lo prompte.
ResponEliminaFrancesc, deu ser que la vida és això: el qui ací patix, allà gossa, i si és home, gos. (Això ho dia un avi meu.) Bé, no crec que l'AVL siga la vida.
Jesús, no crec que haja dit que fóra car. Volia donar a entendre tot el contrari: d'importació i només 4,93 euros. Per això ho comparava amb un entrepà. Pot ser que no haja deixat massa clar.
Per bé que ningú no obligue a que el Flaubert o el Levi hagen d'agradar, ni el Mozart tampoc, com que tampoc no hi ha raó per haver de triar entre els Beatles i els Rolling Stones (o The Doors), hi ha molt bones raons per a que hagen d'agradar. Si jo puc permetre'm recomanar alguna cosa de Levi, hi ha el seu primer conte, "Argó" (el nom del gas) que és, a banda d'una irònica delícia de tendresa, una lectura molt profitosa per a qualsevol que tinga interés per eixe fenòmen comú de tota la humanitat que són les llengües.
ResponEliminaPareix que Edicions 62 en va publicar una traducció, la qualitat de la qual ignore.
Moltes gràcies, Jesús. Buscaré el conte, si és possible en italià mateix. (Mozart no m'entusiasma, llevat del rèquiem.)
ResponEliminaSe m'ha escapat afegir que el conté forma part del recull El sistema periòdic.
ResponEliminaUi, Tècnic, no digui que no l'entusiasma Mozart! A veure si l'hauré de deixar de llegir!
ResponEliminaFaré veure que no ho he sentit (deu ser vostè molt jove).
I de Flaubert cal llegir "Un coeur simple", un dels millors contes del món.
Allau, perdoneu-me si podeu. Espere que eixa siga la part més fosca de la meua personalitat. I mal que em sap. Això, deu ser un error de joventut (d'esperit) que arrossegue.
ResponEliminaD'altra banda, me s'acumula la faena lectora: m'apunte el conte de Flaubert.