dissabte, 17 de gener de 2009

Una cosa du l'altra

Llançamíssils valencià

Si bé per coses de l'oficialitat lingüística es suposa que mos aniria bé que Andorra s'apuntara a la Unió Europea, per una altra part, espere que això no duguera cap «contrapartida» com esta (El País, 15.01.2009):


La prohibició a gais de donar sang en Andorra és legal



El tribunal Constitucional d'Andorra ha sentenciat que la prohibició que donen sang les persones homosexuals o transsexuals no suposa un acte discriminatori. [...]


Al capdavall, hi ha coses que costa molt que «s'apeguen» entre persones i entre països. En el mateix diari, unes pàgines abans, «¿Más flexibilidad laboral en tiempos de crisis» d'Amanda Mars explica una part dels problemes polítics i socials que tenim:


La Comissió Europea ha fet, al seu torn, crides per a emprendre reformes estructurals en les economies, però ha pres la bandera de la flexiguretat, un concepte que agrada a la patronal i als sindicats europeus i que combina mobilitat i protecció, que va inventar Dinamarca. En eixe país, l'empresari acomiada sense pagar res (encara que amb un preavís de tres mesos), però el desocupat rep com a subsidi el 90 % del seu salari fins a un màxim de quatre anys, durant els quals té l'obligació de seguir formant-se i de cercar una altra ocupació. El resultat és una taxa d'atur de només el 2,7 % i una gran mobilitat laboral.

Però, per a finançar un sistema així, el tan celebrat cas danés gasta en polítiques d'ocupació ni més ni menys que el 5 % del seu producte interior brut (pib), segons l'ocde, i per a això requerix potents ingressos fiscals. En un moment que a Espanya també es reclamen noves rebaixes d'impostos, es presumix molt improbable assolir la quadratura del cercle.


Però el que crec que no hauria de ser possible és que hajam «descobert» l'efecte papallona i que alhora pensem que vivim en un món —un univers— amb compartiments estancs. M'han proposat boicotejar l'empresa que mos subministra l'aigua mineral perquè diuen que és israeliana i, més enllà de les resolucions de l'onu sempre incomplides, això els afectaria la butjaca i aixina sí que traurien altres comptes. Llavors, ¿té raó el govern d'Israel?: ¿tots els palestins són terroristes o formen part de Hamàs?... Perquè trobe que eixa proposta aplica eixa «lògica».

Puga ser que això ocórrega en el cap d'algú, diuen que sobretot en el cap dels hòmens, però estic segur que podem millorar.

2 comentaris:

  1. El pitjor és que a la cartesiana França estan igual. Si no, mireu aquí http://www.dosmanzanas.com/index.php/archives/6256

    ResponSuprimeix
  2. Llavors, pot ser que estigam millor, si els francesos porten eixa discriminació als tribunals adequats.

    ResponSuprimeix