Després de vore ahir el web de Favide, una fundació d'eixes de la Generalitat valenciana que centrifuga els recursos de tots, i vore que només estava en castellà, els vaig enviar un missatge que van tindre l'amabilitat de no contestar, aixina que hui envie la queixa a la síndica de greuges:
He observat que el web de la Generalitat Valenciana www.favide.org té només versió en espanyol i no en té en català (a pesar de les banderetes valenciana i Union Jack que lluïx inútilment: en este cas l'anglés i el valencià estan ¡al mateix nivell de desús!), fet que atempta --una vegada més en el cas de la Generalitat Valenciana-- contra els drets dels ciutadans valencians i que infringix la legislació lingüística vigent el nostre país i a la Unió Europea.
Espere que prengau les mesures adients per a fer que la Generalitat Valenciana resolga esta mancança i adopte les mesures disciplinàries corresponents per a corregir i renyar els càrrecs i funcionaris públics que discriminen lingüísticament els ciutadans valencians.
Observareu que la queixa és poc original, més aviat repetitiva, però, ai, és al que m'obliga la Generalitat valenciana i el Síndic de Greuges mateix, atés que en lloc de resoldre la qüestió amb una gestió lingüística general per a tots els serveis que oferix, m'obliga a detallar que si ara este web, que si este paperet, que si aquell cartell, que si un altre paperet... És a dir, tal com tractaven de dilucidar l'altre dia, com si cada acte de l'administració estiguera en un departament estanc diferent i no mantingueren cap lligam entre ells.
Seguint eixa idea el síndic de greuges em va desestimar una queixa, amb una humiliant reflexió sobre la «discriminació provisional» que els ciutadans valencians havíem de poder-mos engolir. De fet, és seguint eixa idea també, però al revés, que es publiciten repetidament les mateixes inversions i actuacions en la premsa o en els pressupostos, i cada any representen un nou èxit de gestió, cada any resolen els mateixos problemes que dien que ja havien resolt l'any anterior, cada any tornen a crear el món en set dies... O siga, ¡fins i tot cada setmana!, si convé.
I tenen tota la raó, ja que hui és el dia que torna Abraham Lincoln a la Casa Blanca... Això és la cultura, que no s'hereta genèticament, sinó que s'aprén de nou cada dia. Quasi com la memòria dels peixos, però amb una miqueta més de temps per a oblidar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada