Finalment el Wordpress s'ha comportat. M'he passat la vesprada aclarint caps, enllaços, extensions i daixons (widgets). Tenint en compte que el matí ha anat de demostració de les virtuts del sistema de gestió de transcripcions (i altres coses) Séneca, hem estat ben entretinguts.
I, sí, este matí també hem notat que la iniciativa personal fa. En un moment determinat m'he adonat que un tècnic té idees i actituds professionals que tenen conseqüències polítiques i socials.
Si un tècnic informàtic (o lingüístic) no proposa maneres «ocultes» de censurar la informació, si no es trenca les banyes per a evitar que la informació ixca amb transparència, puguera ser que al tècnic jurídic o al càrrec polític de torn no li s'acudira que això fóra possible o factible. En canvi, si ho proposa de manera «neutra» com a opció —sense plantejar-se que la censura no és cap opció, que la desinformació no hauria de ser una opció—, està aplicant també idees polítiques, ètiques, professionals, però retrògrades. Tot lligat.
Aixina avança o deixa d'avançar la democràcia. Per exemple, per si molts partits polítics no eren encara prou unes estructures vergonyoses i degradants, opaques, sense cap relació directa amb el vot ciutadà, simples fàbriques de sous i privilegis, mos assabentem que en alguns parlaments el vot ja no depén de la pulsació afirmativa, sinó simplement de la indicació de presència. És a dir, el diputat portaveu o penell (que indica el sentit del vot) és qui marca el vot amb el botó corresponent. La resta de diputats del seu grup disposen dels mateixos botons de votació, però, per defecte, tenen predeterminat el vot del diputat penell. Només han de polsar el botó de presència i, si no ho canvien expressament, el seu vot serà el mateix que el del portaveu. Un gran avanç, ja no cal ni que voten, només que hi vagen.
Per favor, un pas més, que se'n vagen a casa els que no vullguen tindre responsabilitat ni criteri, els qui no vullguen assumir la responsabilitat de treballar per millorar la democràcia i la justícia social. Amb els penells en tenim prou per a saber d'on ve i cap a on va el sistema en alguns llocs.
Per sort, tot això depén de cada u, comença i acaba en cada u. La suma és fa amb molts uns i unes.
I amb coses com aquestes tenen la barra de dir que a Espanya caldria que només hi hagueren dos partits. Que tenim una democràcia molt forta. Que dins un partit i conviuen les veus crítiques.
ResponEliminaAu a cagar!
Podríem pensar que ja deu ser forta la democràcia, si encara no se l'han carregada.
ResponEliminaAmb tot, no es desanimen gens i supose que creuen que ho aconseguiran.
Per cert, no sé si els hi envies o és que te n'hi vas. En el primer cas, ja ho fan ja (sobretot en el sentit polític); en el segon, sempre és un alleujament (en el sentit físic).