dissabte, 24 de gener de 2009

Fanfara comuna

L'Asus.

Mentre sona Fanfare for the common man de Copland en l'Ipod el vent assola les antenes de València. Després canvia a Den enda som ser de Bo Kaspers Orkester, que em sembla que vol dir alguna cosa com 'l'única visible'. No sé a què es referix, però és un dels tants temes de la banda que em torben des que els vaig descobrir. Passen els núvols a tota virolla contra el sol espentats pel vent de ponent.

Toca fer dissabte, com diuen, aixina que pose l'Asus en marxa amb el Windows xp, per a que s'actualitzen la caterva d'estupideses que s'hauran de posar al dia i que ajudaran a entrebancar el funcionament de l'ordinador, que és que sol fer el Windows i que és el motiu, entre altres, pel qual faig servir l'Ubuntu habitualment.

Vaja, Alba Camañas (Canal 9) diu que el vent ha tombat un «poste» de formigó vora Cullera. I una notícia esperançadora, també ha tombat el bou d'Osborne, «emblemàtic» diu, i lamentablement té raó, és emblemàtic d'una ideologia que no voldríem tindre tan tatuada al moll del nostre territori. Més avant, una altra intrèpida locutora parla d'unes «tarees» de neteja de les destrosses del vent. El vent s'endú les paraules també, però mos deixa meravellats de la capacitació lingüística que cal per a posar-se davant la càmera.

Parlant de capacitacions i diners públics, El País (20.01.2009) destaca per algun motiu que desconec els diners que s'embutjacaran alguns membres polítics de l'administració valenciana: 79.546 euros el president Francisco Camps Ortiz; 67.764 euros els vicepresidents i consellers; 63.984 euros els secretaris autonòmics; 62.728 euros subsecretaris; 60.207 els directors generals. Esmenten un portaveu d'ugt... Caram, el sindicat que ha firmat en les Corts que no ens pagaren un 0,5 % de la massa salarial pactat en l'acord de condicions de treball. Bé, fa uns dies un tècnic municipal ens explicava —parlant de la gestió lingüística— la política d'imatge d'eixos sindicats i la dels fets, del tot discordant.

Ja posats a perdre el temps, faig una còpia de la música del meu Ipod en l'Asus. Hi ha més de vint gigues, aixina que la cosa tardarà.

5 comentaris:

  1. No puc ja més del vent, des de que va començar que no ha tingut prou amb fer desaparèixer tot el que tenia a la terrassa (mobiliari, plantes, i les meues bragues preferides, entre altres coses), sinó que també m'ha deixat sense llum i no me deixa eixir a navegar.

    ResponSuprimeix
  2. Sembla que ja para. Llàstima pel que s'ha endut, però com diuen els francesos, courir après le vent... Per cert, mosatros hem estés dins de casa.

    ResponSuprimeix
  3. El problema no és estendre, el problema és que se m'oblida desestendre o men vaig i no torne en dies i la roba es passa una setmana penjant...

    ResponSuprimeix
  4. m'agrada aquest "lament pel vent" o "lament contra el vent de ponent". tinc aquest bloc al meu bloglines i et visite sovint. fa temps que et vull fer una pregunta: això d'"aixina", "embutjacar-se", "mosatros", etc, és una qüestió d'estil propi a consciència? un tècnic com tu no hauria de decantar-se per "així", "embutxacar-se" i "nosaltres", posem per cas? disculpa però t'ho havia de preguntar. salut i pedres a les buTXaques! :)

    ResponSuprimeix
  5. Ai, comtessa, com està el servei, que dien en les pel·lícules aquelles.

    M'alegre que t'interessen estes ratlles, Begonya Mezquita (jo també seguixc La Paraula Nostra). Sí, espere escriure a consciència, tot i que alguns hi puguen vore inconsciència. Quant als mots que t'han sobtat, vaja, un tècnic com jo espere que sàpia apreciar, més enllà del petit registre simplificat de l'ensenyament, la llengua usual i general.

    De fet, algunes decisions normatives (o estàndards) no casen ni amb l'etimologia ni amb la pronúncia real, com seria el cas de «butjaca», que a la Vall i a molts altres llocs és amb palatal sonora, i em permet reivindicar-ho amb l'ús.

    ResponSuprimeix