Les coses es fan com es fan, més malament que bé. D'això diuen que en sap alguna cosa el Consell valencià, entre els membres del qual, el conseller Blasco Castany, que igual es presenta com a heroi salvífic d'una dona sense mans —i sabem per un reportatge de TV3 que la cosa no va anar com el conseller la volia pintar— o legisla amb redundància sense regular res, tal com vam vore amb una llei sobre immigrants al País Valencià.
El cas és que la pàgina 4 de la secció «Comunidad Valenciana» del diari El País (07.01.2009) és un mostrari. Dalt a l'esquerra, la diputada Marcos Martí vol pal·liar els «baixíssims» índexs d'ús del valencià, diria que seguint una estratègia més tendent a l'eutanàsia que a l'alta del pacient. Baix d'això, les editorials valencianes —que es veu que per al diari només són hòmens, «los editores»— 3.707 títols, dels quals n'hi havia en valencià 815. Com que editem massa, vullc pensar que en sobre encara molts en valencià, i moltíssims més en castellà. Al mig, Ripoll està fent porgar no sé què a Camps. Una lluita intestina que no sé si sortosament no afecta gens el país... O siga, l'afecta perquè no li resol res, però poc més enllà.
Finalment, baix, al centre, eixa és la bona, Rafael Blasco fent-se la foto amb el missioner Vicente Ferrer, a qui han «reconegut la tasca solidària». Bé, és bo que reconeguen en altres allò que no reconeixen quan ixen al carrer del seu poble, com poden certificar els immigrants que vivien o viuen baix dels ponts del riu de València.
Moltes llúdries maten alguns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada