El síndic de greuges m'humilia provisionalment

He rebut hui una resposta humiliant del síndic de greuges Carlos Morenilla Jiménez a la meua queixa 083548. No és prou que hages de denunciar repetidament les mateixes institucions, com ara la Generalitat valenciana i l'Ajuntament de València, sinó que ara, damunt, el síndic es capaç de contestar-te açò:

[...] la qüestió plantejada en la seua queixa no pot incardinarse (sic) en el marc normatiu més amunt expressat, ja que la col·locació de senyals viaris en castellà prohibint provisionalment l'aparcament en zones on s'estan realitzant obres, és, efectivament una qüestió merament puntual que no determina la vulneració de drets lingüístics ciutadans.

De conformitat amb tot el que hem dit més amunt, tanquem i arxivem l'expedient.

Dic que és humiliant, en primer lloc, perquè dubte que el síndic accepte una revisió dels seus arguments relatius a eixe concepte tan poc fonamentat jurídicament de la «provisionalitat».

En segon lloc, perquè m'obliga a explicar-li —demostració que tot en esta vida és provisional, fins i tot el trellat— que els cartells es pengen «provisionalment» però l'administració els ha elaborat i els utilitza «permanentment» i l'única provisionalitat o fet puntual és el fet que estiguen penjats en un lloc o altre, ja que els cartells discriminen permanentment cada volta que els pengen (provisionalment o no) en algun racó de la ciutat de València, àmbit territorial on la legislació lingüística obliga l'administració a usar cartells —provisionals o permanents, això no és objecte de debat jurídic— en valencià, si més no.

Si haguérem d'assumir l'argument del síndic, per la mateixa regla de tres, atés que cada discriminació que ens fan és «provisional», atés que són actes, moments i ocasions diferents, no existiria, segons Carlos Morenilla Jiménez, cap discriminació.

Tot açò és bastant humiliant, digam-ho aixina, per donar-li a l'estupidesa una mica més de categoria. Per favor, en lloc de comentaris, envieu-li una queixa al síndic per qualsevol cartell o paper d'alguna institució pública que no estiga en valencià. La queixa és pot presentar per Internet des d'ací. Farem bé de recordar que l'ús és l'única pràctica efectiva dels drets ciutadans, l'única vida real i permanent de la llengua. La resta són greuges i morts provisionals.