dimarts, 13 de gener del 2009

Genuflex esborranyat

Un dia de sol
Repasse una miqueta un esborrany de la nova llei de la funció pública valenciana. Observe que la redacció de les lleis continua perpetrant-se amb criteris arbitraris, oportunistes i classistes, però sense un tractament global que s'ajuste a una societat que vullga ser igualitària, social i justa. Hi apareixen majúscules genuflexes —en terminologia de Martínez de Sousa— i alguna que altra curiositat, com el fet que l'administració ha d'actuar amb transparència, però no els treballadors públics, fet que ja ens indica quin serà, per tant, el resultat. Ja vorem com queda finalment la cosa.

D'altra banda, aconseguixc actualitzar la llapissera usb Cruzer amb què vaig amunt i avall amb el Firefox i altres aplicacions que funcionen en qualsevol ordinador amb Windows. Com que no tenia antivirus en l'Asus EEEPC sembla que s'hi havia introduït algun virus. Li passe el Panda i sembla que la qüestió s'ha resolt.

Quant a la transcripció, ara que hi ha un moment de pausa, espere que pugam vore com funciona el Nuance Dragon Naturally Speaking. La idea és aplicar-ho al que diuen els diputats, però no sabem si el producte arribarà a cobrir les nostres necessitats. Estic segur que, si és pels diputats, no hi ha més nivell que les nostres orelles, i cal dir que alguns som especialment bons evadint-mos del sentit de les paraules i fixant-mos en la música de fons (actualment variacions sobre Pat Martino).

Finalment, després de passar pel bloc Vent d Cabylia i fer-me una ració d'albades al·lucinants (sobretot les de La Florida), descobrixc de rebot des d'el bloc d'un polític futbolísticament bocamoll un bloc que em sorprén i m'inquieta alhora, Der Zauberberg. Conté una d'eixes anotacions que són tan agradables de retrobar al cap dels anys:


Sis coses que em feien feliç
- Els dilluns quan esperava ja desperta que sonara el despertador i passar-me les hores de barcella amb la mar davant, sentadeta al taburet on el meu nom està gravat a navaixa, reparant les xarcies.
- Els diumenges que començaven fent l’amor, esmorzant sense presses per a anar després al rastro de La Nucia. Mirar i remirar, comprar coses inútils però boniques, anar passant discos i emportar-se a casa els elegits, dinar arròs amb espinacs i boquerons al San Miguel, a Altea. I passar la vesprada abraçaets al sofà escoltant les noves adquisicions.
- Anar en cotxe en bona companyia i bona música per la carretera que va d’Alacant cap a la Vila, Benidorm, Altea... paral·lela a la mar nostra.
- Anar a collir taronges i estar a totes hores fent sucs batejats amb Bombay Sapphire, que va bé per a previndre els costipats.
- Les barbacoes a casa de Jon i pujar després al castell a fumar i xarrar sense parar amb vistes a eixa ciutat tan lletja que és Alacant.
- La platja d’Urbanova a l’hivern, sentar-se a mirar la mar i Tabarca, fer res més i sentir per dins que no podies estar a altre lloc, que tot estava bé, tot era perfecte, i que a les xispetes que tenies als ulls sels deia felicitat.


Res, viure i avant.

10 comentaris:

  1. Em pregunte què tindrà d'inquietant el meu blog i que haurà vist a eixa entrada que li ha llamat l'atenció.

    ResponElimina
  2. No ho sé ben bé jo tampoc. Són sensacions de la lectura.

    ResponElimina
  3. Senyora Comtessa, vosté és totalment inquietant. Eixa immutabilitat, eixe temple, eixa mirada... Tan jove i ja causa respecte!

    ResponElimina
  4. Vós sí que m'enteneu, Saül Ahav dit el Balancy...

    ResponElimina
  5. Acabe de descobrir eixe bloc i crec que no serà l'última vegada que me'l miraré. També el trobe "interessant", tu ja m'entens. Salutacions

    ResponElimina
  6. Bé, Francesc, espere que «interessant» entre cometes no «inquiete» la Comtessa d'Angeville...

    ResponElimina
  7. I ara se'n va a viure una temporada a un poble de Noruega on Cristo perdé les espardenyes... No vull ni imaginar les cròniques que ens en farà!

    ResponElimina
  8. Si estan per allà, de segur que també troba les espardenyes eixes...

    ResponElimina
  9. I jo trobe ara ací que estaven vostés tafanejant de mi... Que no els asuste Baydal, que ell me coneix i sap que no inquiete!!!!

    ResponElimina
  10. Restem tranquils, doncs. No sé si és una sort o una llàstima.

    ResponElimina