A la autoridad se le habla en español

D'una banda tinc «La lengua como víctima en Cataluña» d'Álex Grijelmo (El País, 27.10.2019); d'una altra, «Coses de l'idioma» d'Ignasi Serra (Saó, núm. 452, octubre del 2019). El primer em deixa amb cara d'apardalat; el segon no fa més que afegir dades conegudes a la meua experiència vital. Per tant, he de fer cas del d'Álex Grijelmo, he de mirar d'entendre per quins mecanismes inteŀlectuals és capaç de «detectar» que un periodista de rac1 que traduïx al català uns articles dels diaris El Mundo Deportivo i Sport escrits en castellà (i no fa el mateix amb els articles dels diaris As i Marca) «va llançar voluntàriament als seus oients eixa idea subliminal que el català correspon als de dins i el castellà als de fora, o bé va actuar ell mateix, sense cap culpa, com a víctima inconscient d'eixe model mental».

Grijelmo no deu parlar ser usuari habitual d'una llengua «minoritzada», és a dir, no és un parlant discriminat habitualment quant pretén utilitzar la seua llengua habitual. Per tant, a pesar que té raó en el fet que l'actuació dels periodistes és realment destrellatada, pareix que no s'adona dels petits detalls sociolingüístics de la situació, com ara que destrellats com eixos són el sistema practicat cada dia pel nacionalisme espanyol més banal, per la nació espanyola excloent que convertix les «altres» llengües oficials de l'estat i els seus usuaris en persones alienes, en paraules de Grijelmo, som «els de fora».

A més, Grijelmo pareix que no veu que, pitjor encara, tots a Espanya estem obligats a seguir eixe «model mental», perquè la Constitució espanyola —i uns quants centenars de normes legals— establix l'obligació del coneiximent del castellà... I la lectura que en fan és que si el sabem, estem també obligats a utilitzar-lo —encara que la constitució diga que això és un dret—. Per al punt de vista nacionalista espanyol, eixa obligació equival a l'obligació d'acceptar que mos imposen la llengua sense que ells hagen de practicar el respecte mutu. Ni tan sols la paciència d'intentar entendre res.

El «model mental» colonialista. O el model mental «colonitzat». Podem triar. I l'article d'Ignasi Serra explica les conseqüències del cas de triar el valencià:

I després hi ha l'odi i la ràbia que a alguns els fa que encara siguem aquí i que encara usem el català. I que l'usem amb ells. Com molts policies i guàrdies civils. A Palma, aquest estiu hem tengut el cas de Paula Rotger, una treballadora d'aena que després de passar el control de seguretat va dir «moltes gràcies». L'agent va decidir no deixar-la passar perquè «a la autoridad se le habla en español».