dimarts, 15 d’octubre de 2019

Ull a ull

Els cossos policials que actuen a Catalunya es veu que tenen certa devoció per allò de l'ull per ull bíblic —la llei del talió que en dien— però es veu que ho han interpretat d'una manera peculiar: «ull a ull».

Sembla que van buidant els ulls dels ciutadans catalans que es suposa que haurien de protegir —els haurien de protegir l'exercici dels drets, el compliment dels deures i la integritat del cos, ulls inclosos—: Ester Quintana, Roger Español, el xicon sense nom encara de l'aeroport ferit ahir... Ma mare dia que una cosa costava «un ull de la cara» quan tenia un preu molt elevat. Pareix que els governants espanyols i les forces judicials i policials s'ho han agarrat literalment: el desig democràtic d'autodeterminar-se democràticament els ha de costar uns quants ulls als catalans.

Llàstima que els magistrats (impunes) dels alts tribunals espanyols que conserven els ulls no els utilitzen per a mirar els fets i provar d'hi vore's un poc millor enmig de les tenebres ideològiques en què es troben immersos. «I poden somriure, perquè els estem perdonant les dents», deuen comentar rient.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada