L'administració de les Corts, segons em comentava un company fa ja uns quants anys, era l'«Olimp dels déus». Em semblava un poc exagerat en aquell moment, quan encara fea poc temps que treballava en la institució. En canvi, ara mateix diria que devia tindre raó, però que els anys han anat passant i la condició orogràfica de la institució: es tractaria ja només d'un tossalet. ¿Dels déus? Bé, això també ha anat a la baixa: dels cabdillets, si vols. ¿Tot mascles encara? Això sí i cada volta més (l'any passat es va jubilar la nimfa que volia ser, posem per cas, Hera, però que només va arribar, posem per cas, a Rottenmeier).
Vist que la gestió interna funciona de manera que sempre tendixques al bucle o a l'atzucac, m'he vist engrescat a fer ús del mateix web de les Corts que estava intentant esmenar. Vaig avisar —com a treballador de les Corts— que un document de la versió en valencià del web estava només en castellà i em van respondre amb una excusa que no qualifique: «El departament que elabora eixe document només mos l'envia en castellà». Ah! Perdone la molèstia, doncs. Anem a un hospital i mos diran que el cirurgià està bufat, però que el llanterner té molt bona mà. Res a dir.
Per tant, els he escrit com a ciutadà des del web de les Corts. Espere que als ciutadans els atenguen un poc millor que als treballadors i treballadores que s'esforcen a fer que la institució s'aguante dignament. Bufats, però amb bona mà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada