L'omnipotència o la impunitat

Hi ha conceptes i idees que s'estenen com si les haguérem aprés en dijous. Estos dies, a partir d'unes paraules del ministre de l'interior espanyol, Grande-Marlaska, no han parat de repetir els opinadors i tertulians que l'estat té el «monopoli de la violència». A pesar que l'antic vicepresident del Tribunal Europeu de Drets Humans va recordar que del que disposa l'estat és del «monopoli de la força» el programa Més324 (22.10.2019), els tertulians i opinadors han anat validant la confusió a força de repetir-ho.

Estic quasi segur que, de la mateixa manera que la ministra Carmen Calvo va assegurar no fa massa que la constitució espanyola prohibia les lleis d'amnistia —cosa que no és certa: la constitució prohibix els indults generals, no les amnisties—, al ministre Marlaska ja li anava bé introduir la idea que ells poden practicar legítimament la «violència». No degué ser cap confusió. De fet, segur que ho poden fer impunement, però no legítimament. I, si més no, els periodistes haurien de contribuir a fer-mos distingir, pel que fa als poders democràtics, la diferència entre la impunitat i l'omnipotència.