Almorzem en un bar prop de la faena. No hi anem massa sovint, però fins ara tots els cambrers i cambreres —espanyols o sud-americans—, han fet per entendre-mos i han acabat entenent-mos en valencià en eixe quatre frases rituals que es solen dir a eixes hores en eixos llocs.
En canvi, hui, una cambrera que no havia vist mai s'ha posat molt negativa respecte a les seues possibilitats d'entendre qualsevol llengua que no siga l'espanyol. La cosa és que deu haver notat que no som francesos ni italians i, per tant, quan li he dit que no passava res, que segur que ho entendria —total: «truita amb ceba»— i que li aniria bé la pràctica; ella ha respost que no, que no volia aprendre valencià. A pesar que no volia, ha hagut de sentir «amb ceba» diverses voltes. Li ha sonat el ¡bingo! quan ella ha dit «¿con cebolla?»: sí.
Hi ha coses que poden semblar desconcertants, com ara la seua seguretat a l'hora de demanar-mos que li parlem en castellà i la seua negativa a entendre i a poder aprendre el valencià. En fi, no havíem de parlar molt amb ella i «cervesa» ho ha entés, és clar. Llàstima que tardarem a tornar, perquè seria cosa de vore si els únics clients que li parlen en valencià som mosatros o si acaba enterant-se d'alguna cosa que no siguen el privilegis o poders màgics que està segura que posseïx de fer que els clients li parlen en espanyol i d'ignorar el valencià que li parlen. Sort que, a pesar que la ment pretén filtrar els idiomes, les orelles no ho poden fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada