Veig que ha mort Pepe Oneto, que durant un temps va ser, durant un temps, un dels companys de viatge informatiu i polític de ma mare. I fins i tot meu quan era menut, per osmosi directa al llegir el Cambio 16. Això em permet recordar aquells anys huitanta al costat de la ràdio mentres ma mare planxava a la tintoreria.
L'olor del percloretilé d'aquells anys, mentres preparava algunes «maquinades» de roba, era una espècie de droga o de boira que marejava i barrejava les reflexions intuïdes amb les veus polítiques del moment. Ara veig que algunes persones, algunes lectures i algunes veus acaben sent una representació d'un passat que no superem i oblidem, sinó que es convertix en la recambra del futur que mai no havíem pensat.
En aquell temps hi va haver un «intent» de colp d'estat. I és ara quan realment es jutja i condemna aquell colp d'estat, que es veu que va triomfar tant com els va anar bé. I continuaran aplicant aquella victòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada