M'oxigene un poc tornant a les rutines reclamatòries. I davant de la resposta que m'arribe d'una direcció general, els responc:
Certament, no conec la vostra faena, per tant, no entenc quins són eixos sempre problemes tècnics tan habituals i reiteratius que provoca el valencià en l'administració de la Generalitat valenciana. Fa ja més de vint-i-cinc anys que soc funcionari d'esta administració i trobe ja més tediós que sorprenent observar que, més que una llengua (oficial), l’ús del valencià és tractat en la pràctica com un virus informàtic o com un plom que s'ha fos, per dir-ho amb un poc d'humor.
Dit això, entenc que denominar-ho «qüestions tècniques» és un eufemisme que pretén excusar la falta d'aplicació d'un protocol d'actuació que complixca sistemàticament el que marca la legislació lingüística vigent.
En tot cas, m'alegre que hajau pogut resoldre el tema. Espere que tingau present que, si es tracta de fer proves amb productes inacabats, convé posar un avís que explique per què es llança una iniciativa que incomplix els requisits necessaris per a un funcionament correcte i normal. Altrament, qualsevol mancança que semble que lesione drets és lògic que s'interprete en eixe sentit.
Havien llançat una enquesta només en versió en castellà. Contra el que sol ser més habitual, he topat amb persones que tenen un mínim de sentit del deure i d'interés per quedar bé. Ja dic que és un mínim, és a dir, que s'esperen a la reclamació per a enrecordar-se que ho havien de fer en valencià. Però els ho hem de perdonar tot, perquè una volta van fer una cosa —bonica i grossa!— en valencià, perquè són els que van aprovar la Llei 4/1983, que «despenalitzava» la llengua —tal com dia Toni Mollà—. Eixes medalles es van rovellar fa molts anys, vaja.
Per cert, al riu, per acabar d'oxigenar-me: 07:22 + 07:04. Els (re)inicis són desequilibrats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada