Molt sovint els comentaris sobre la llengua tenen a vore amb el vocabulari del passat, amb totes les paraules que es suposa que anem oblidant o perdent. La neologia, en canvi, quasi sempre és un element estrany i negatiu, un símptoma de pèrdua també, en lloc d'una mostra d'adaptació i de creativitat.
En el viatge que fem cap al futur no podem evitar sentir que la part de vida que deixem arrere era més nostra i més plena, que la incertesa del buit que mos s'entreobri cada dia al matí és un esforç de recreació matussera de la perfecció perduda d'ahir. Llussiem l'aixà per a fer un bon clot on colgar-mos. Esmola l'eina, cantava el Llach, però les garbes d'ara ja no fem amb vencills.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada