No sé si és induït pel clima polític i mediàtic previ a la sentència del Tribunal Suprem espanyol sobre els suposats delictes comesos durant el procés d'independència de Catalunya del 2017, però mentres conduïa em venia al cap la cançó Respon-me de Lluís Llach (1969). No sé com la deu veure el mateix Llach, però se'n pot fer una lectura ben actual respecte les facetes judicials i polítiques de la democràcia en Catalunya. La cançó acaba:
I amic, renegaràs amb força
d'aquesta nit,
de qui som fills,
d'aquest destí,
del nostre ahir
que ens ha traït.Però, amic, més que buscar respostes,
cal adreçar
el foc, la llar,
hem de guanyar
tots aquests anys
que estan cridant:
Qui va vèncer?
Diuen que a l'inici de la setmana que ve començarem a aclarir no tant qui va véncer, sinó qui continua vencent sense convéncer, aprofitant que ara en Espanya es rememora la frase d'Unamuno.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada