Segons el vídeo, reproduït pels mitjans, el dia 15 d'octubre una furgoneta dels mossos passava pels carrers de Tarragona emetent pels altaveus el missatge burleta «¡Veniu, que som gent de pau, veniu!». El diari El País es veu que no té la missió d'enterar-se, raonar i informar amb dades contrastades i contextualitzades, perquè el diumenge següent comentaven en el diari («La mecha se extiende a todas las capitales», María Martín):
La situació es va desbocar. Almenys 200 jóvens amb la cara coberta van prendre una rotonda, van bloquejar els accessos i van arrencar de soca-rel senyals de trànsit. Amagats entre cotxes i arbres atacaven als antiavalots amb cudols, granades de fum, petards, pals... «Veniu, som gent de pau», cantaven amb ironia alguns d'ells.
¿Com és que la periodista va captar la «ironia» però no va recordar que hi podia haver algun context que explicara eixe recurs textual d'eixos manifestants tan sarcàstics? Es veu que el context i el subtext no són necessaris per a transmetre el punt de vista nacionalista. Es suposa que això ho fan els independentistes... Certament, els espanyolistes veneren molts monuments a una «Independència» de foc i sang que els exalta. En canvi, les independències pacífiques i democràtiques no els desperten l'orgull i el patriotisme: els desperten l'ànsia de repressió. I damunt hui «desperten» el dictador Francisco Franco, mentres les seus víctimes continuen en les fosses perdudes pels camps d'Espanya. Ironia també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada