dijous, 7 de gener de 2010

Sanglotege pel meu compte

Sanglot pel sud

Mentres no me se trenque, continue fent les fotos que apareixen en estes pàgines —passeu-me la metàfora— amb la meua Nikon Coolpix 7600, que està aguantant prou. Tanmateix, per a resoldre el fet que la foto sol ser bastant deficient per al meu gust (deu ser culpa meua, que no la sé calibrar adequadament), utilitze el programa Gimp per als retocs, un progama gratuït que és una gràcia i que funciona tant amb Linux com amb Windows i Mac OS X. No sé si al canviar de sistema operatiu hi ha algunes diferències en el funcionament, que supose que sí, però res que mos marege massa si ja tenim alguns costums d'ús.

Les paraules són un poc com això, com els programes que adaptem a diversos sistemes operatius. Llavors, per tal que complixquen les funcions, les adaptem una miqueta (sense adonar-nos-en) als nostres contexts. Per exemple, preguntant com en diuen del gotim de raïm, he sentit tant xinglot com xanglot, amb palatal africada o fricativa, amb o oberta o tancada, també singlot (o oberta) per a l'espasme del diafragma... Però al final el programa (els mots) fan la funció i ens donen una imatge o altra del nostre entorn per a pensar-hi. I que no mos se trenque la càmera.

¿I què és la càmera?, ¿la llengua? Segons com, trobe que no. La llengua entesa com a concreció particular i restringida normativament de la capacitat lingüística, sí que seria una càmera. Però sí pensem un poc més amplament, si pensem en el principi de la cambra fosca, doncs, trobe que això s'acostaria realment al que és la llengua, la capacitat lingüística humana (i animal) que mos servix per a fer i intercanviar les imatges del nostre món. I tant faig fotos amb la Coolpix (digital) com amb l'F601M (amb carret) —amb la vella Minolta de mon pare, si no l'haguera perduda un mal dia; o amb la més vella Brownie Hawkeye que em regalà quan vaig nàixer.

I un altre dia «mirarem» les paraules sense imatge, que això correspon a la traducció d'un altre món paral·lel que hi ha molt a la vora del temps i de l'espai.

6 comentaris:

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Sabràs -segur que sí- que les poblacions enquestades a l'Extrem Sud foren Alacant, Crevillent, el Pinós i Guardamar.

El cas és que Elx i el seu terme fan 326 km2 i han tingut població catalana del segle XIII ençà i en el moment de fer aquestes enquestes hi parlava català absolutament tothom
En canvi Crevillent i el Pinós foren repoblades després de l'Expulsió dels Moriscos i Alacant i Guardamar són ciutats fortament castellanitzades per motius diversos però evident.

I, és clar, ja en vaig parlar amb Joan Veny -la darrera vegada que parlàrem es fa un parell de mesos a Guardamar- perquè segons aquests mapes no diríem si "singlot" ni tampoc "nineta dels ulls" perquè ens tocaria dir "la niña" o semblant. Ja saps que també em contestà la cosa del "bijó" que crec que la tens inclosa -la seva resposta- a les fitxes. Parle de memòria.

En tot cas convindràs que una batuda dialectològica al País Valencià actual donaria de tot i dit i ben dit: parlem de recatalanització interna vinga d'on vinga.

Amb tot el meu afecte,
Joan-Carles

Francesc ha dit...

Miquel, has fet un post molt simpàtic, amb totes eixes comparances entre les fotos, els aparells i tot plegat. Per cert, supose que ja ho saps, però, tot afegint-me a la cosa dialectològica: a Tavernes, dèiem "xinglot" (pronunciat /txinglòt/ a la porció de raïm i "xanglot" (/txanglòt/) a l'espasme del diafragma. A Benixama, ben igual tot i que sol dir-s'hi més "xinglotet" (/txinglotet/) per al raïm. Salutacions

Tècnic lingüístic ha dit...

Joan-Carles, tot i que si haguera d'entendre el terme «recatalanització» em podria quedar in albis, convinc amb tu en l'exposició que fas. Ai, si en lloc de parlar de normativa mos puguérem referir a l'ús de la llengua...

Francesc, la Vall es veu que és molt gran, perquè altres vallers diuen només [txin'glot]. I, ja veus, jo dic «sanglot» (espasme) i «xanglot» (raïm).

Francesc ha dit...

Ara que ho dius, també recorde haver sentit dir: "Tinc xinglot!", tot i que ara alguns xiquets ja diuen "Tinc "hipo"" (sic).

Francesc ha dit...

Més coses: el que m'has dit m'ha fet pensar que potser no sóc un bon informador per a tu, perquè el meu referent del parlar de Tavernes són els records de la parla de mon pare i la seua família. No serà un àmbit massa restringit? Ara, mon pare no tenia massa estudis i parlava el valencià que havia aprés del meu avi. No ho sé, ja em diràs tu què en penses. Salutacions

Tècnic lingüístic ha dit...

Bé, Francesc, cadascú informa del que pot. A la Vall hi ha qui diu «rist» i qui diu «rigut», i més variacions encara. En algun temps la dialectologia consistia a trobar el bon salvatge, però crec que mos haurem de fer a la idea, a banda de si era millor o no per a alguns enfocaments lingüístics, que les dades no són absolutes, que són variables.