De tot n'hi ha pels carrers

La dependenta de la botiga deu haver anat a un curset de Ferran Suay, perquè mos diu que, si no tenim cap inconvenient, mos parlarà en castellà, ja que s'hi sent més còmoda i que mos ho explicarà millor. No tenim cap inconvenient, excepte una certa recança sociolingüística. No tant perquè cregam que haja d'arribar el dia que una dependenta demane el mateix però en valencià, sinó perquè es suposa que el model educatiu que la societat valenciana ha adoptat capacita per a l'ús de les dos llengües.

Sabem que no són certes ni una cosa ni l'altra, sabem que el comportament el fem entre tots, i encara no hem superat algunes herències «educadores». No calia, però mos ho confirmen cinc minuts més tard uns clients coneguts que tenen una actitud lingüística que concorda amb el seu estatus social. Això encara és aixina en molts carrers de València.

I ara els hauré d'escriure als de les sabates mbt perquè en l'aparador que tenen al carrer del Periodista Azzati de València han desaparegut les indicacions en valencià que hi havia (tampoc n'hi ha a la botiga del carrer del Marqués del Túria). En tinc dos parells, però, és clar, per ara no hi tornaré, que al preu que són les sabates, ben bé podrien tindre cartells en les llengües de tots els seus clients i no perdrien ni un gallet per això. Ben al contrari.

Veig de raspallada el meu veí, l'«amic» de l'antiga botiga de roba de la marca Skunk Funk. Això em recorda que de tot n'hi ha pels carrers de València, com en tots els llocs.