Eventualitats

Ezequiel Montó (El País, 18.01.2010) detalla unes quantes de les mancances econòmiques de l'educació pública que es paga amb els imposts dels ciutadans, ciutadans que es veu que preferixen dedicar pocs diners a això, perquè l'educació ja es fa en el carrer, però abocar-los sense complexos ni remordiments en cànons per a circuits de fórmula 1 urbans i ferraris de passeig per a Francisco Camps Ortiz i Rita Barberá Nolla, en mascletades, en destrossar el barri del Cabanyal, en requalificacions de terrenys per a urbanitzar els recursos naturals, en obres faraòniques que no tenen cap més utilitat que l'enriquiment d'uns pocs a costa de tots i no cal continuar.

Les mancances que assenyala Ezequiel Moltó són mols simples i poc espectaculars, a pesar que afecten realment el futur de les persones:

Falten almenys un vintena de professors de valencià i diverses especialitats musicals.

És clar, ja hem puc imaginar les rialles si eixes són les mancances de l'educació. La cosa és que no són eixes només, perquè cal no oblidar que tenint en compte els diners que costa, per posar un exemple, el nou restaurant de les Corts que no s'utilitza, no s'entén que hi puguen faltar una vintena de professors o que els pares hagen d'avançar els diners del menjador dels fills, que també era notícia fa uns dies.

En fi, altres èpoques pitjors hem superat, trobe, com ara —botant-mos el franquisme— quan Lluís Miquel (notícia de Federico Simón en el mateix diari) va doblar la primera pel·lícula al valencià, El salari de la por (1986). Era una «experiment». I va eixir tan bé, que els socialistes primer i ara els populars van decidir que això no tindria continuïtat, no perquè siguen una colla de cinèfils i preferixquen les versions originals, sinó perquè no fóra cas que el personal s'aficionara al valencià en el cinema i pensara que hi té dret. Preferixen que ho facen la caritat o un voluntarisme o altre, com és el cas dels cicles que programen les universitats.

Més avall, en la mateixa pàgina del diari, un anunci en valencià de la conselleria de solidaritat i ciutadania valenciana, «El nostre compromís amb la cooperació ... amb les dones»:

Visibilitzar la situació de violència que patixen les dones a Colòmbia és un repte per a la cooperació valenciana.

L'anunci no demana res. Costa diners (supose) de la cooperació i de tots, i és simplement publicitat. Un gran event* que diuen, ¿no? Eventualitats, més aviat.