Eufòria

Belleu hauria de dir que m'he despertat sentint Mazoni raonar que «no hi ha prou amb la felicitat, exigim eufòria». Una gran cançó i una frase molt encertada, si ho penses.

Amb un alt grau de felicitat —no sé si per les dates—, i sense sentir la necessitat d'arribar a l'eufòria, vam dinar fa uns dies al restaurant Messana (carrer dels Catalans de València), un lloc que pot atraure des de fora, però on no ens havíem decidit mai a entrar. No tenen carta en català, però ens atenen bé. Vam triar del menú, que tot i que pega en car (19 euros), té uns plats interessants i ben cuinats. Per a beure, un Laderas del Sequé (13 euros), que és un vi jove molt aromàtic (monestrell, cabernet sauvignon i sirà). La sirà és una varietat que a Takse li agrada molt (crec que Emili té més tirada cap al cabernet sauvignon).

Més tard tiraré cap avall, cap a aquella ciutat costanera on no fan quasi harmonies vocàliques (era una perla, això, segons una companya de la facultat). Provaré a desemboirar-me la solitud aclarint les siluetes diferents dels ocells de la marjal albuferenca. Tinc un país certament reduït, però mirant-ho i remirant-ho, me s'amplia precisament gràcies als diputats que s'acosten pel parlament en valencià. I parlant de polítics, hi havia un tal «Silhouette» que va nàixer a Llemotges, tenia un cognom basc (Sulueta, o com siga que l'escriguen) i no sé si arribà a parlar basc o occità. El seu nom, però, s'ha fet silueta, el perfil de les il·lusions que retallem de dalt a baix en els papers, reals i virtuals.