¿Què en sé jo de Joan Amades? Entre no res i poca cosa. Això sí, el seu nom em fa pensar en allò que es diu els «costums catalans». Costums... No sé si és costum, però trobe un taulellet que a l'Amades pot ser que li haguera pogut suggerir una recerca costumista a la Ribera. S'hi barregen un bon grapat de llegendes valencianes, com ara l'ortografia creativa, l'aigua demagògicament embassada, l'esclafit monumental i la commemoració de la desgràcia.
Per sort la tasca d'Amades no és única a tot el territori de parla catalana i altres folkloristes s'han dedicat a recollir, classificar, estudiar i difondre el giny de la cultura popular.
ResponEliminaSense anar més lluny, aquest any tampoc ens pot passar desapercebut l'Any dedicat al desè aniversari de la mort d'Enric Valor. I molts altres noms que anirem recordant quan calgui!
No tenim prou anys per a res, vaja.
ResponEliminaFrancesc Martínez i Martínez també col·laborava des d'Altea i explica tot un seguit de tradicions de la Marina Baixa en la col·lecció de Valeri Serra i Boldiu (mort el 1938) sobre "folklore català" i que tinc l'honor de posseir des de fa uns 30 anys. Crec recordar que és l'avi de Carmelina Sanchez Cutillas la de "Matèria de Bretanya". De ben jove em feia regalets com aquest i després a gastar poc que no a deixar de fer res que no valgués francament la pena.
ResponEliminaTotal res la de tradicions valencianes enquadernades emn la meitat nord.
O la col·leció de folklore de l'Aureli Capmany en què li dedica tot un capítol al Misteri d'Elx i com la seva néta, Maria Aurèlia Capmany va fer el discurs de les Festes d'Elx devers 1990 en un català admirable des de la Plaça de Baix d'Elx francament commoguda en recordar el seu avi.
Hem tingut València i hem tingut el PP però el país no ha segut ben bé igual: no sempre ni de lluny.